7 d'octubre de 2005
General
0 comentaris

l’atzar

plagi

Avui no tinc gaire ganes d’escriure. De totes maneres faré un esforç inútil i em deixaré anar. Sense reflexió. Una allau de paraules vomitades. La primera cosa que rondi. I em ve al cap el moviment dadà. Sens dubte perquè avui hi he llegit alguna cosa al diari. D’altre banda em sembla aberrant la situació del fumador empedreït. De cop i volta ja no se’ns ha de considerar uns malats. Hem de passar el mono a pèl. Després de tants anys fomentat la cultura del fum ara ja no és econòmicament rendible, i vet aquí que el pobre dograaddicte s’ho ha d’empassar tot sol. Justament, no el fum. No diré res que no s’hagi dit abans, però sé que el meu avi va viure vuitanta-set anys amb un pulmó i fumant. No és cap fita, però potser no va tenir mai cap sentiment de culpabilitat per empassar-se el fum. Les prohibicions mai són bones, sobretot en els temes de les drogues. Mai han fet baixar el consum i encara menys ho faran en aquelles drogues que són legals. Sense el coerciment de la il.legalitat pensen que la gent no farà mans i mànigues per engalipar a les autoritats? Des de el propietari d’un bar fins el treballador que passa vuit hores en una fàbrica o en una oficina. Quins nasos! Ja em diran que faran per amortir els atacs d’ansietat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!