7 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

jo també vull un Estat propi

De vegades trobo que ens falta més demagogia. Cal una mica més de mala llet. Cal fer servir la teoria de manera un xic reduccionista. La raó ja la tenim, cal tonar-s´hi. Així ,si ens acusen de provincians amb el seu discurs atrotinat de la revolució francesa i els seus arguments caducs de ciutadania cal respondre amb termes com ara :aldeanos globals i quedar-nos tan amples. És a dir, si volem esdevenir Estat cal que tinguem una propaganda pròpia d’Estat. No hem de tenir por, la nostra teoria és molt més lloable que la seva i ara només es tracta de convèncer la ciutadania, perquè el que ens fa invencibles precisament és això. Catalunya té molt més futur que altres pobles sense Estat, justament en això. No hi ha una immobilitat pel que fa als que estarien a favor o en contra de l’autodeterminació. La nostra massa social és molt més oberta, és molt més cultural que la d’altres indrets i només cal lloar les excel·lències que ens donaria un altre ordre perquè el percentatge dels que es declararien a favor augmentés, augmentés i augmentés. Així que, au vinga, a posar fil a l’agulla i ja veureu com la Candela uruguaiana, la Malika del Marroc, etc. d’aquí a poc, ja ni tan sols dubtaren. Per cert, sempre que em vénen amb el discurset dels drets de la ciuatadania, sempre responc dient que si vosaltres ecologistes us penseu que els productes farmacèutics, és a dir, la química, apareix per emanació divina. Com si Catalunya nació no tingués ciutadans, aleshores que seríem: esclaus?, eslaus?, camions?…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!