20/9/2006

20 de setembre de 2006
Sense categoria

Que carai! que es desvertebrin els peixos vertebrats, que els afaitin la barba o el bigotis als amebes invertebrats; que caiguin vidres i la vidriera quedi esquerdada; que a l’home estàtic li cagui una mosca blanca i quedi podrit el pernil de Jabugo; que a les golfes no vingui el de la polla grossa que

Llegir més

17/9/2006

17 de setembre de 2006
Sense categoria

Hi ha dos tipus de persones els covards i els que no ho són. Jo sóc covard, un covard simpàtic, però covard. També sóc bastant mediocre i per tant responc, d’altre banda com ho fa la majoria, per l’efecte mirall. Si m’insulten, insulto, si em peguen, com que sóc covard, contracto algú perquè el pegui

Llegir més

16/9/2006 jo també vull un estat propi

16 de setembre de 2006
Sense categoria

Com a individu i com a individu que pertany a una col·lectivitat tinc tot el dret d’opinar dels meus veïns. Així, puc dir amb tota la calma del món que hi ha espanyols que em deixen indiferents i d’altres que em cauen molt malament. Si hagués de jutjar el col·lectiu espanyol, no dubtaria ni un

Llegir més

jo també vull un estat propi

9 de setembre de 2006
Sense categoria

L’altre dia tot sentit un programa d’ICAT, em va sorprendre la capacitat de relacionar les coses. De fet el que em va sorprendre va ser quan minso és el cercle dels referents culturals i com el noms pugen i baixen en un escala que deu molt a la difusió, a la publicitat, etc. Fa quinze

Llegir més

jo també vull un Estat propi

7 de setembre de 2006
Sense categoria

De vegades trobo que ens falta més demagogia. Cal una mica més de mala llet. Cal fer servir la teoria de manera un xic reduccionista. La raó ja la tenim, cal tonar-s´hi. Així ,si ens acusen de provincians amb el seu discurs atrotinat de la revolució francesa i els seus arguments caducs de ciutadania cal respondre amb termes com

Llegir més

jo també vull un Estat propi 1.2

6 de setembre de 2006
Sense categoria

Evidentment que jo també vull un Estat propi. A hores d’ara només aquells pobles que tenen estructura d’Estat, se’n surten. No hi cap més realitat, a efectes pràctics, que aquesta. Per tant… A veure ja ho van fer els cromanyons respecte als neandertals. La supremacia del cromanyó va venir justament perquè era un humà simbòlic. Va

Llegir més

jo també vull un Estat propi

5 de setembre de 2006
Sense categoria

Efectivament jo també vull un Estat propi, car Europa és la gran ficció del supraestat basat en nacions, car Ejpanya és el gran atrapababaus per la gent d’aquí, siguin o no patriotes, per això, jo també vull un Estat propi. A veure, minimitzant, què és cultura? La transmisió de coneixements, de visions del món d’una generació

Llegir més

28/8/2006

28 d'agost de 2006
Sense categoria

Per què no pot viure amb ell? Perque viu a Nova York. Sense acotacions. Un sofà. Una mare i una filla. I l’any que ve? Qui sap. Tot i que si és la mateixa imatge serà semblant. Fins i tot aquesta ferum de brossa.

Llegir més

17/8/2006

17 d'agost de 2006
Sense categoria

Demà marxem. Ben bé no sabem on, és a dir, no sabem la destinació última. Demà farem nit a Cervera, a l’altre estat Cerbère. Després un tren fins la Briva, a l’altre estat Brive la Gaillard. I a esperar, a esperar que ens vinguin a recollir. L’última destinació és un poble pel qual passa un

Llegir més

16/8/2006

16 d'agost de 2006
Sense categoria

Els jocs dels disbarats. Cadascú enten el que vol. Tot i haver llocs comuns, sentits comuns, significats comuns, ben cert que cadascú enten el que vol. Hi ha un marge, algú em dirà, però de vegades aquest marge és tan empipador com l’infinit. Avui m’he empassat the kid la pel·lícula d’en Charles Chaplin, tota rodada amb

Llegir més

15/8/2006

15 d'agost de 2006
Sense categoria

No sé tenir amics. Només m’agrada de parlar objectivament. Quan algú pregunta per la meva opinió sobre no sé quin afer  no sé que dir. Enmudeixo. Ric com un carallot i busco una sortida objectiva. Diferent és si  parlem d’algú que coneixem. Habitualment sempre és un comentari que destaca algun defecte. Si és al contrari,

Llegir més

14/8/2006 a la nit

14 d'agost de 2006
Sense categoria

A l’agost em converteixo en escriptor. D’aigua dolça, perquè fa deu mil dies que davant de la pàgina en blanc no sento cap bogeria. A l’agost sóc escriptor i m’ho crec. Escric el que surt, mai el que vull. He començat deu novel·les amb inicis semblants i quan ha arribat el dia 26 d’agost, em

Llegir més

14/8/2006

14 d'agost de 2006
Sense categoria

A la Ferrara silenciosa i adormida, corre la brama que el doctor Fadigati, catòlic practicant, respectable i acomodat, estimat per la gent bé, és homosexual. D’entrada, res de precís sembla acreditar aquest rumor, i la "bona societat", bo i reconeixent a Fadigati una conducta sense taca en aparença, tanca els ulls. Però, un dia d’estiu,

Llegir més

13/8/2006

13 d'agost de 2006
Sense categoria

Estava a punt i… em vaig oblidar. Tot oblindant-me em vaig recordar que avui… i ja érem demà. Però com que baixava els mateixos graons de la mateixa escala en la qual, tanmateix, no hi dormia, em vaig confondre i vaig creure que encara érem avui. De totes maneres ja fa un any del seu

Llegir més

10/08/2006

10 d'agost de 2006
Sense categoria

Que Catalunya és un país petit en què gairebé tots d’una manera o d’una altre ens coneixem ni que sigui per referències és cert. Que les coincidències es donen; també hi podríem estar d’acord. Que de vegades sembla que hi hagi una mà estranya que lliga esdeveniments que en principi semblen impossibles que es donin

Llegir més