16 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

16/11/2007

Quan les coses no es fan amb sentiment sinó que es fan només pel plaer de la infracció, de vegades, et trobes amb agradables sorpreses que passen a convertir-se en infraccions sentimentals sense que jo ho vulgui. Fa més d’un any que no pago a Renfe, al començament hi havia una certa por, ara, després del gran desori, em sento com un profeta que va predicant la veritat: "no pagueu agradables catalans". Un cop la por desterrada l’acció es converteix en tan habitual que fins i tot goso mirar amb desafiament als interventors. Si m’enxampen jo ja els espero amb el carnet d’identitat a la mà i com que aquest també té les meves dades infringides la multa mai m’arriba. Representa que visc a un indret de l’estat espanyol que no existeix, bé l’indret sí però la casa amb aquell número no. L’infractor sap perdre i quan ho fa no s’emprenya així que potser hauríem de començar a ser una mica més murris, i no emprenyar-nos tant i ser més infractors. Malauradament l’infractor és un personatge solitari i moltes vegades ha de callar la seva gosadia, però aquí rau la seva força: quan ens preguntin a nosaltres catalans qui ha estat, ens mirarem la boca esbatanada i direm:- nosaltres?-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!