Que el negoci el faré jo. Això és el que amb unes altres paraules venia a dir fa uns dies el president de SEAT en una compareixença en la que anunciava el canvi de rumb de la filial española de Volkswagen cap al vehicle elèctric.
Aquell senyor, que deu ser molt llest com pertoca a una persona en el seu càrrec, demanava (exigia?) a les administracions ajudes multimilionàries per reconvertir les fàbriques actuals per adaptar-les als vehicles elèctrics, per fer plantes de fabricació de bateries, i també una xarxa suficient de punts de recàrrega perquè els nous vehicles tinguin garantit el subministrament i puguin circular sense cap problema.
En cap moment vaig sentir que digués que, quan n’hi hagués, compartiria els beneficis amb els que li haguessin pagat la festa. De fet això no és nou en aquesta mena de companyies i menys encara en aquesta que ja fa molts anys, en situació de fallida tècnica, va rebre una milionada quan l’administració va cedir a les seves demandes (xantatges?) condonant-li deutes fiscals i a la SS, donant-li crèdits, etc.
Totes aquestes empreses han aguantat fins al final amb els vehicles de combustió i quan ara ja no tenen marge de maniobra, són els altres els que els han de pagar la trencadissa perquè ells continuïn fent beneficis multi-milionaris. Se’ls ha de reconèixer que són llestos aquesta gent.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!