27 de març de 2021
0 comentaris

VIURE ACOMPLEXAT

Viure amb complexos ha de ser molt trist. Avui n’he tingut la confirmació quan he llegit un missatge del Joan Tardà que, referint-se a JxCat, diu: “S’ha d’entendre la rebequeria. No és fàcil acceptar que els masovers vagin per endavant quan sempre has estat senyor.”

He compadit aquest bon home pensant en que s’ha passat bona part de la seva vida corsecat, rosegant-se per dins i sentint-se masover, i al damunt sense poder-ho manifestar massa que això encara deu ser pitjor, i ara, per fi!, al final de la seva carrera política es pot treure l’espina i esbravar-se veient passar si no cadàver, al menys poc o molt nafrat l’enemic de l’ànima per davant de la porta de casa seva; i ara l’home se sent senyor, ves què hi farem. Que trist!.

Jo no dic que no tingui raó en el fet de que els altres potser si que el(s) tractessin com els senyors d’abans als masovers, i si ho feien eren uns miserables; ara bé, l’estirabot que li ha faltat temps per engegar, el posa a l’alçada d’aquells dels que blasma. I mira que és fàcil a vegades quedar com un senyor (dels de debò).

Agustí Vilella i Guasch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!