Sé que el terreny en que em poso és relliscós, i que probablement em caurà més d’una garrotada però davant de la proliferació que de certes imatges hi ha darrerament, dic el que penso al respecte d’aquest, diguem-ne, fenomen.
En refereixo a l’aparició més o menys regular de dones, per la forma de vestir suposo que musulmanes, en imatges de formacions polítiques sobretot d’esquerres.
Ho trobo una incongruència total amb el discurs d’aquestes formacions, encara que abans de continuar vull aclarir que no tinc cap inconvenient a que tant als partits polítics com als llocs de responsabilitat pública hi hagi homes i dones de qualsevol raça i confessió religiosa sempre que ho separin de l’activitat pública i no facin apologia de les seves creences, que res tenen a veure amb la governança d’un país. Posant dones (o homes, però fins ara no n’he vist cap) vestides de segons quina manera o exhibint segons quina simbologia, per a mi s’incorre en dues contradiccions flagrants:
-La primera és que aquestes persones estan fent apologia o proselitisme, diguem-ho com volem, de la seva religió mentre exerceixen un càrrec públic en un estat que, segons la seva tan venerada constitució, és laic.
-La segona és que amb aquesta exhibició el que es fa és, tal i com es diu ara, “blanquejar” aquesta forma de submissió o esclavatge de les dones al poder omnímode dels homes i la incursió de la religió a l’esfera pública i no deixa de ser curiós que això vagi sovint de la mà no tan sol de partits de suposada esquerra si no de les seves més conspícues representants que a més militen en el feminisme més abrandat com va ser aquest cap de setmana a València on va aparèixer una dona així abillada al costat de les Sres. Diaz, Oltra, Colau i Garcia; i si, ja sé que si ho preguntem a aquestes senyores ens diran que la persona en qüestió va vestida com va “por voluntat libérrima” que diria un il·lustre fugit, però no, no és això.
Ho havia de dir.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!