Avui he vist un curt flaix d’un col·loqui on hi participava un dels presos polítics indultats. El fragment suposo que corresponia a la resposta a una pregunta feta per algun dels assistents i m’han cridat l’atenció diferents aspectes.
Un ha estat que ha fixat com a objectiu l’autodeterminació i que d’altra banda no ha fet ni la més mínima menció al referèndum de l’1 d’Octubre.
Un altre és que en cap moment ha dit la paraula independència, cada vegada més proscrita del llenguatge dels polítics del país.
També un “ho tornarem a fer” totalment eteri i sense saber massa a què podia fer referència perquè en un moment donat fins i tot ha assenyalat als assistents dient “això és part del ho tornarem a fer”, com volent dir que el fet de que estar allí ja era, si no prou, déu-n’hi-do.
I un detall que m’ha sorprès perquè va i engega enmig d’una frase, i amb molt d’èmfasi: “volem salvar la humanitat”; i clar jo m’he sentit molt petit i insignificant perquè he pensat que com tants i tants altres ja vaig prou atabalat fent el que puc per ajudar a tirar endavant el nostre petit país perquè ara ens hi afegeixin la feinada de salvar la humanitat sencera.
M’he consolat pensant que això deu ser la diferència entre la gent normal que anem pel carrer i els que se senten cridats a tasques ciclòpies.
El polític era en Jordi Cuixart.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!