És el que pretén el govern d’españa. Volen ridiculitzar la Generalitat, el Govern, la gent, Catalunya.
Volen demostrar que manen ells, que som “seus”, que fan amb la Generalitat, amb el Govern, amb la gent, amb Catalunya el que els dona la gana.
Vegem alguns casos que il·lustren el que dic:
-Ampliació de l’aeroport. Posen damunt la taula com a esquer un maletí suposadament ple de milions esperant que ens barallem… i ens barallem: diferents estaments posicionant-se cadascun al seu aire, Consellers a favor i en contra, el President del Govern exigint (!!) no sé què. Al españols l’aeroport els importa un rave si no és per afavorir el de Barajas, ara bé el que també està clar és que si pel que sigui els dona la gana de fer-ho, ho faran i es carregaran el que els sembli, digui el que vulgui qui vulgui.
-Taula de negociació; posposada mil vegades, rebaixada a “diàleg”, rebaixada en objectius “el límit infranquejable és la constitució”; el President del Govern dient que per la part española l’ha de presidir en Sánchez. Què faran el dia assenyalat?: els nostres anar-hi amb tota solemnitat, i els altres anar-hi amb aire displicent. I en sortir els d’aquí dient que ha anat força bé encara que fent una mica de mala cara, no fos dit; i els españols dient que tot plegat “progressa adequadament” i que fins i tot s’ha fixat la data per a la propera.
-Modificació delicte de sedició; compromís de govern a govern, ajornat i ajornat, i per fi, per boca d’un ministro s’aboca alguna cosa semblant a que han constatat que “no és prioritari” i que, per tant, ja s’ho miraran un any d’aquests si no tenen res millor a fer.
Si això no és voluntat de ridiculitzar, de “ningunear” que dirien ells, ja m’explicareu què és.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!