En el tema del català ens hem de radicalitzar, això és: hem de deixar de parlar en qualsevol llengua que no sigui el català. Ho dic des de la perspectiva d’una persona que parla, llegeix i escriu cinc llengües i quan convé es fa entendre en una sisena.
Em refereixo a deixar de parlar en cap llengua que no sigui el català a Catalunya; el nostre és un país que té una llengua pròpia mil·lenària que els seus parlants abandonem amb massa facilitat per un fals sentit de l’educació o de cortesia cap a l’interlocutor.
Dit tot això, matisem-ho: a un nouvingut, i especialment si sabem que és aquí per un temps efímer, és normal que ens hi intentem entendre en la seva llengua si la sabem o en alguna altre llengua que parli si la coneixem, però sobretot no hem de caure en la ruqueria que tots hem comés manta vegades de que quan algú manifestament estranger no ens entén passem a parlar-li en castellà com si a França, als Estats Units, al Japó o a Zimbabwe la dita llengua de Cervantes fos la “lingua franca”.
I quan ens truquen?, tots rebem trucades comercials que normalment són en castellà, jo els contesto en català i oh sorpresa!, alguna vegada (molt poques) segueixen en català; a partir del moment de la resposta m’he trobat amb tota mena d’interlocutors, des del que m’ha dit que la meva obligació era parlar-li en castellà(!), fins al que penja directament, passant pel que intenta esforçar-se a entendre’m. A aquestes empreses, que tenen tota mena de gurus, algú els hauria de dir que als catalanets, pobrets, com que estem tan maltractats a aquest nivell, un truc per guanyar-nos el cor i qui sap si la cartera és parlar-nos en català!.
Fem-ho, radicalment: parlem en català
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!