Amb els més de tres mil encausats una vegada els presos polítics surtin de la presó?. No ho sap ningú. Jo ho explicito amb una frase dels vells del país: “malament rai”.
Aquest vaticini és perquè veig que el senyor Pedro Sánchez (el magnánimo) els donarà l’indult per motius d’estricta conveniència política d’ell mateix, del seu govern i de l’estat; ho farà en contra de la major part de poders d’aquest, siguin l’econòmic, el policial, l’exèrcit, la premsa i opinió publica majoritària, de la majoria de ciutadans españols, però, i sobretot, en contra del poder judicial.
Quan surtin els presos polítics al carrer, que sortiran, hi haurà alguna declaració de solidaritat per part dels alliberats… i allà es quedaran els altres; la segona part d’això serà la reacció de les forces menystingudes que, espero equivocar-me, s’acarnissaran amb els investigats i amb les carpetes que encara tenen damunt la taula i amb les noves que obriran, i els pocs més de tres mil actuals arribaran a una xifra molt més alta. A aquesta gent se’ls amargarà (destrossarà?) la vida, amb penes de presó desmesurades, embargaments salvatges, i el que calgui. Mentrestant els exiliats que no somniïn amb tornar perquè els del supremo, “más chulos que un ocho”, diuen que a ells què els expliquen de immunitats des d’Europa.
Conclusió: el gobierno español i l’estat español blanquejats de cara a l’exterior, els presos polítics al carrer encara que amb una espasa de Dàmocles al damunt, els exiliats a l’exili, i els investigats, acusats, i perseguits anònims, pel pedregar. Així ho veig jo.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!