S’acosta la Diada Nacional de Catalunya, i com ja és tradició, hi haurà la gran manifestació de cada any.
Fa un parell de dies que deia que hi hem d’anar i ho repeteixo: hi hem d’anar, tots; ningú s’ha de quedar a casa, hem de demostrar que hi som, que som els mateixos i amb el mateix esperit.
Però si em permeteu, faig una petita correcció al que dic al paràgraf anterior i és que pel meu criteri, si que hi ha qui s’hauria de quedar a casa: els polítics, tots. Del partit que sigui, del color que siguin. El carrer és nostre, el carrer és de la gent; som la gent del carrer que els vam empènyer cap on (cada dia està més clar) no volien anar. Però la gent si que hi volíem anar i estàvem disposats al que fos.
Encabat de no poder-ho fer l’any passat per la pandèmia, aquest any el carrer ha de demostrar la voluntat inequívoca de la gent per anar a la independència i no necessitem que vingui ningú que cada vegada en parla menys i que quan ho fa és amb la boca petita i, si pot, amb eufemismes; no necessitem ningú que es vingui a fer la fotografia, volem ser només la gent.
Per reblar-ho, goso fer un prec als organitzadors: no us limiteu a no convidar-los a venir si no que, amb tota l’educació del món, convideu-los a no venir.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!