Vaig veure el 30 minuts dedicat al “cas Pujol”; el reportatge em va semblar força ben fet, però no va aclarir res, i menys en el sentit de incriminar clarament el patriarca de la família.
Dieu-me il·lús, però avui encara crec que el President Pujol, dient-ho col·loquialment, no va posar mai la mà a cap calaix. No goso dir el mateix d’algun dels seus fills, que, al menys aprofitar-se del nom, si que sembla clar que ho van fer.
Darrera d’aquest “cas” hi ha l’estat español contra l’independentisme català encara que el President Pujol originalment no en fos, i també l’enveja o el complex de inferioritat davant de la seva figura política de molts (tots?) els polítics actuals que no tenen, ni remotament, la seva talla.
Per circumstàncies que no venen al cas, al principi del seu mandat vaig haver d’estar dues vegades a Palau en reunions de petit format amb ell; recordant-ho, estic segur que ni ell ni cap dels que hi eren en aquells moments pensaven en res que no fos el país, perquè allí, llevat de poca o molta pols pels racons, res de res; a més de que no podien saber si allò seria definitiu o al dia següent haurien de sortir cames ajudeu-me.
I els que vulgueu ja se’m podeu tirar al coll.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!