… I llengua. Partint de la base de que el gobierno español (gairebé) mai no compleix les seves promeses, que pressuposta inversions a Catalunya molt per sota del que correspondria, i que, per rematar-ho, no compleix mai el que ha pressupostat, no entendré de cap de les maneres que els partits catalans (no parlo pas
Sabeu aquella faula que explica que una vegada hi havia un amo que tenia una fera (nomenem-la com més -o menys- gràcia ens faci) i l’anava alimentant i cuidant a més d’allargar-li el ramal una mica cada dia perquè anés caçant peces que a l’amo li interessaven fins el dia que s’havia fet prou gran
Al país veí, al que encara pertanyem “por derecho de conquista” hi vivia un senyor molt “campechano” que, en el poc temps que li deixaven les efusives atencions que dedicava a qualsevol element del gènere femení que se li posés a l’abast, deixava anar perles com “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro;
hir un destacat membre de JxCat a Madrid, el Senador Cleries, s’obria a negociar els Pressupostos de l’Estado sempre que “no els vulguin aixecar la camisa”. Com a persona normal i corrent ja no sé qui vol aixecar la camisa a qui, si els polítics de Madrid als d’aquí, si els polítics de Madrid als
BOMBES I MORTS M’he fet gran amb la imatge i el relat del terrible bombardeig sofert per Guernika durant la guerra civil, esdeveniment iconitzat pel quadre de Picasso i que ha estat la imatge de la barbàrie del règim feixista de Franco contra la població civil indefensa. Fa uns quants dies vaig sentir a parlar
O plegueu. Em refereixo al traspàs de rodalies. El Gobierno més progressista de la història necessita imperativament aprovar els pressupostos pel 2022. La clau està en els vots dels diputats catalans. Diuen que la política és l’art de negociar: tu em dones no-sé-què que necessito, i a canvi jo et dono una altra cosa que
Tenen els nostres diners; les nostres infraestructures (carreteres, ports, aeroports, ferrocarrils); ens van, amb una increïble passivitat nostra, destruir el sistema de caixes; controlen els mitjans de comunicació; van fer que les seus de moltes empreses marxessin emprant mètodes molt bruts; moltes altres empreses no han vingut o han marxat per la manca planificada de
Detingut, ni tan sols identificat. La nit de divendres a dissabte al campus de Bellaterra hi va haver uns esdeveniments vergonyosos, que es van desenvolupar, per dir-ho d’alguna manera, sota l’atenta i paternal mirada de les forces policials que amb prou feines van intervenir-hi, i que, tal com dic al principi, segons els mitjans de
No sé si us hi heu fixat, però ja fa setmanes, potser mesos, que als mitjans de comunicació públics (són els que habitualment sento o veig) moltes vegades tan tertulians com persones entrevistades i també els locutors o presentadors es refereixen a JxCat com “el partit de Puigdemont”, i a mi sempre em sembla notar
Segons la fiscalia que depèn d’aquella senyora que com a ministra de justícia, i en funcions de “notaria mayor del reino” quasi res!, va assistir de rigorós dol i amb una cara de compungiment total al trasllat de les despulles del dictador, a Catalunya hi ha una efervescència de terrorisme inaguantable. En la seva memòria
Aquest matí estava escoltant CatRàdio i he sentit la ressenya que feien de la visita del Conseller Elena al sinistre ministro de l’interior español; segons he sentit la reunió va ser llarga, cordial i amb molts temes tractats. Pel que es veu ambdós manaires s’han auto-felicitat pel gran nivell de col·laboració entre el cos de
Ahir, per fi!, encabat de tots els esperpèntics moviments al voltant de la ja famosa taula de… (deixem-ho en “del que sigui”), hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat. Anava a escriure tot el que penso d’aquesta aixecada de camisa dels uns, dels altres, i dels de més enllà, però veient l’espectacle
Els crits que més es van sentir per la Diada pels carrers de Barcelona van ser: “independència” i “unitat”, dues expressions que, de fet, es complementen, perquè sense unitat no hi haurà independència. Els polítics del país es veu que no les van sentir, o si ho van fer, se les van passar per on
Abans de començar la manifestació de la Diada, baixàvem per la Via Laietana per anar cap a la zona de l’Estació de França i passant per davant de la sinistra comissaria de la PN vam veure que estava aparatosament blindada amb tanques entrellaçades i lligades entre elles amb brides i fins i tot cadenes, a
Dissabte va tornar a quedar demostrada amb escreix. Encabat d’haver passat tot el període que portem de pandèmia (em refereixo a la COVID) i de malaltia crònica (em refereixo a la política), tothom preveia?, esperava?, temia? una assistència baixa. Doncs no, evidentment no vam arribar a les xifres que tots tenim a la memòria, però