Amb els esquemes mentals que s’han instal·lat a les cúpules dels partits catalans no ens en sortirem.
Escolteu i llegiu el que diuen, analitzeu una mica les seves cares i els seus posats i arribareu a la conclusió de que tota aquesta gent té assimilada (amb alleujament?) la derrota; per a ells la independència és un tema clos al menys per a una generació i això els és un descans, un tema perillós del que no se n’han d’ocupar i pel que no caldrà que s’hi juguin ni el físic ni la nòmina.
Tenim un país espoliat, menystingut, sense capacitat legisladora, sense inversions, amb infraestructures depassades, amb la llengua víctima d’atacs despietats; a la seva gent se l’ha atacat, detingut, jutjat i empresonat amb acusacions delirants, se l’ha arruïnat amb multes desaforades, s’ha intentat i en molts cassos aconseguit arruïnar-los la vida, i mentrestant, els polítics són incapaços de posar-se d’acord per tirar endavant un Govern que la gent ha expressat tan clar quin vol que sigui i això per un si tu no m’has trucat, si has parlat primer amb l’altre que amb mi, que a tu no et veig prou net o prou pur.
Això és així i està així mal que ens pesi, agafem el partit que agafem, en el fons tots van donant voltes en cercle, van buscant i emprant sinònims, floritures verbals, eufemismes per no nomenar les coses pel seu nom, i sense fer res del que la gent que els ha votat vol.
Curiosament la gent vol el que ells saben que és la única solució pels problemes polítics, socials, econòmics i de tota mena que arrasen Catalunya i que no és altra que la independència.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!