Si no m’erro, menys de moment el Jordi Sànchez, tots els presos polítics del nostre país han, suposadament, escrit llibres mentre han estat injustament privats de llibertat; el darrer, per ara, ha estat en Jordi Cuixart, que aquests dies està de gira promocional.
No n’he comprat, ni en penso comprar cap; per a mi, amb tots els respectes perquè fins i tot podria ser que algun no fos dolent, no són més que llibres-oportunitat o llibres alimenticis (per als seus autors), com els que es publiquen cada any per personatges mediàtics als voltants de Sant Jordi, perquè les editorials i els més o menys suposats autors saben que se’n vendran molts milers, encara que segur que se’n llegiran molt pocs, però clar, això és un detall menor.
Em sembla que, a més, fan un flac favor tant a la seva pròpia imatge com a la de la causa que diuen defensar fent de polítics, ofici que al meu entendre, per moltíssimes raons haurien d’haver abandonat, al menys en el seu exercici a primera línia, perquè ells saben més que ningú quan lligats i condicionats estan per la seva trista experiència i per la lògica por de no haver-la de repetir a la més mínima relliscada que faci empipar els seus botxins.
D’altra banda, els qui compraran els llibres son els mateixos que han contribuït a les múltiples accions que al llarg d’aquests anys s’han organitzar per ajudar-los a ells. No em sembla gaire ètic ni estètic tocar-los la fibra sensible per fer que posin uns quants diners més.
Per tant, estimats (ex) polítics, retireu-vos dels focus mediàtics, deixeu de fer discursos i entrevistes, deixeu pas a gent nova, i suposo que sabeu bé que no cal que patiu pel dia de demà, que els respectius partits ja us procuraran un retir adequat. Ah!, i no escriviu més llibres si us plau.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!