Dissabte va tornar a quedar demostrada amb escreix. Encabat d’haver passat tot el període que portem de pandèmia (em refereixo a la COVID) i de malaltia crònica (em refereixo a la política), tothom preveia?, esperava?, temia? una assistència baixa. Doncs no, evidentment no vam arribar a les xifres que tots tenim a la memòria, però ahir vam tornar a demostrar que els independentistes continuem sent-hi, i que tenim a les nostres mans, a les mans de la gent que estima el país, tornar-lo a empènyer per posar-lo altra vegada a les portes de la independència, i aquesta vegada fer que les traspassi.
I la força és molta, més de la que a vegades ens pensem. On eren els polítics?, literalment amagats entre la gent, sense gosar a fer-se gaire visibles per por a l’escridassada o xiulada que, malgrat les precaucions, algun ja va rebre. No se’ls va convidar a fer discursos ni ells van demanar-ho per la por abans mencionada. Els seus discursos ningú no els va trobar a faltar i per a ells ha de ser un cop dur. He vist i sentit alguna queixa sobre les xiulades, però haurien de pensar que els que ho van fer eren els que tots aquests anys ha estat incondicionalment al seu costat i haurien de reflexionar per mirar d’entendre què pot haver fet canviar de criteri tanta gent.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!