Al nostre país, arran de tot el que va passar l’Octubre del 2017 es van desencadenar una sèrie de fets derivats de l’embogiment de l’estat español que li va fer adoptar una línia d’actuació que l’està portant a carrerons sense sortida; el més curiós del cas és que ells ho saben però molt d’acord amb aquell vell aforisme seu del “sostenella y no enmendalla” no tan sols no fan marxa enrere si no que ni la més mínima correcció del rumb.
Les estratègies d’uns o altres dels polítics catalans que van encapçalar aquests fets han estat diferents i n’hi ha que van optar per lliurar-se a de l’enemic i d’altres que van escollir l’exili. Els fets estan demostrant que els primers es van equivocar i, si no encertar-la, l’opció dels segons està clar que ha estat millor tant per a ells com per al país.
En aquell moment era molt difícil saber com anirien les coses i el resultat de cada moviment del tauler, però ara el que no hauria de passar és que uns o altres o els seus acòlits blasmin dels altres o dels uns en funció de les respectives decisions i el resultat de les mateixes.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!