Diuen que les situacions excepcionals fan sortir el millor i el pitjor de cadascú. He pensat en això mentre llegia el següent paràgraf: “El president Jordi Pujol va anar a saludar Oriol Junqueras al final d’un acte i Junqueras li va respondre: “Gràcies, noi.” Al President Pujol. Junqueras. De debò que no m’ho invento.”. Jo, com que ho vaig llegir a un mitjà seriós, m’ho crec.
Costa d’entendre que algú format, amb una gran cultura, que ha tingut i té moltes responsabilitats, que es confessa catòlic practicant i s’auto-proclama “molt bona persona”, tracti de “noi” a una persona de més de noranta anys, que segur que ha tingut errors, però que va posar en marxa la Generalitat de Catalunya partint de sota zero; el senyor Junqueras és historiador i deu saber que quan Jordi Pujol va accedir a la Presidència de la Generalitat no era cap canongia com pot ser ara, hi havia molt a perdre i molt poc a guanyar.
Per raons estrictament de feina, entre el primer i el segon any del seu mandat vaig haver d’assistir a dues reunions en molt petit comitè a Palau amb el President i puc dir que el panorama era desolador: allí no hi havia res ni gairebé ningú, i no calia ser gaire espavilat per veure que, a més, no hi havia ni cinc; qualsevol de les persones que comandaven aquell vaixell, començant pel President, s’haurien guanyat mil vegades millor la vida a qualsevol altre lloc perquè, a diferència dels polítics d’avui, tots eren professionals reconeguts en els seus respectius àmbits i malgrat tot eren allí lluitant contra tot i tothom per intentar tirar endavant el país.
Errors?, segur; qui no en comet?; no n’han comès i en cometen els polítics actuals?; actuacions poc clares?, que s’aclareixi tot i si n’hi ha hagut, que cadascú assumeixi les responsabilitats que li pertoquin. De moment en tot el “cas Pujol” sembla que hi ha més dubtes que certeses sobre la possible responsabilitat personal del President.
Tornant al principi i a l’apel·latiu de “noi” cap al President: per les més elementals normes d’educació, a una persona de la seva edat i que ha ostentat el càrrec que ha ostentat, de cap de les maneres no se la pot tractar així i qui ho fa o és un mal educat o, encara pitjor, vol humiliar encara més a algú caigut en desgràcia a l’epíleg de la seva vida. Una pregunta: hauria tractat de “noi” al Borbó emèrit, al Rajoy, al Felipe González?. Jo personalment en tinc molts dubtes.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!