És la paraula que des del PSOE fins a VOX, o sigui de la dreta fins a l’extrema dreta i la ultra dreta españoles ens diuen als catalans independentistes. Aquesta manera de fer semblava circumscrita en aquest àmbit.
Però no, ara fa poquets dies, un il·lustre representant del partit més esquerranós del món, tan il·lustre és el personatge com que n’és fundador, ni més ni menys que el senyor Monedero, icona de la progressia més progre que corre per aquests mons de déu, equiparava el possible indult als presos polítics al que van rebre els colpistes, aquests si, del 23F, que és una manera sibil·lina d’equiparar els Cuixart i Cia. amb els Armada i Cia., o sigui que colpistes uns i colpistes els altres, com faria qualsevol representant de la dreta més rància.
Si per aquesta prominent figura els presos polítics són colpistes, com no ho han de ser pels seus devots seguidors encapçalats per la inefable senyora Colau i tot el seu seguici de comunes.
Doncs si, colpistes, ni més ni menys que això som per aquesta gent tots els que desitgem la independència del nostre país.
I aquesta és la lliçó que han d’aprendre els polítics catalans d’una maleïda vegada: quan a ells els convé fan el mateix dretes, esquerres i els del mig (si és que a españa hi ha algú al mig o a l’esquerra) que és anar junts per a la causa primera i fonamental, i mentre els d’aquí no ho facin així no ens en sortirem.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!