hir un destacat membre de JxCat a Madrid, el Senador Cleries, s’obria a negociar els Pressupostos de l’Estado sempre que “no els vulguin aixecar la camisa”.
Com a persona normal i corrent ja no sé qui vol aixecar la camisa a qui, si els polítics de Madrid als d’aquí, si els polítics de Madrid als catalans, o si els polítics d’aquí a la gent que anem pel carrer.
El passat no té perquè condicionar el que passarà demà, però quan hi ha un historial inacabable de negociacions amb aixecada de camisa incorporada, voler fer creure que això pugui canviar tot d’una és, com a mínim, una altra aixecada de la tal peça de vestir.
Senyors de JxCat i senyors d’ERC, sabeu perfectament que el senyor Sànchez i Cia. volen els vostres vots gratis, sense contrapartides i també sabeu que si per aquelles coses us en “donen” alguna, per minsa i ridícula que sigui encabat tampoc no la compliran, doncs perquè els donareu els vots?, perquè segur que ho fareu tot i sabent que serà a canvi de res.
És com lo de la famosa “taula de diàleg” que uns defenseu molt i els altres no tant però acabareu seient-hi tots i de la que les darreres hores s’ha sabut que la darrera “sessió” no va tenir Ordre del Dia, no se’n va aixecar Acta, i no es va intercanviar ni un sol paper entre les parts. De què van parlar?, del temps?, de futbol?, de cine?, del volcà?, o com dèiem abans de senyores i senyors de mala vida?.
Senyors polítics més o menys nostrats penseu que la gent ja no bevem al galet, i com que cada dia us coneixem més, encara no obriu la boca ja us veiem fins al fons de la gargamella.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!