Agenda de la Terra al dia!

La Generalitat del nord té un dèficit de 1500 milions d’euros. La solució s’escriu amb la paraula estat, però des del passat 23 de juny en volen fer pagar una part als que ja són prou desgraciats d’haver-se posat malalts. Ara, pel fet d’emmalaltir, un euro per recepta, au! Això sí, els casos de corrupció que afecten als alts càrrecs de l’Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut, queden aparcats. Som els principatins qui rebem, ja que una setmana després de l’euro per recepta ha entrat en vigor el copagament farmacèutic espanyol. Però amb la simpatia que ens caracteritza, farem de la desobediència civil a l’euro per recepta el remei més efectiu pels nostres mals. Com? Així:

1. Anem cap a la farmàcia amb la recepta, una fotocòpia del nostre D.I. i la targeta sanitària. També podem descarregar de dempeusperlasalut.wordpress.com una carta pel farmacèutic on se’ls explica que és injust que el govern faci recaptar impostos al gremi. (o l’escrivim nosaltres).

2. Li diem al dependent que no pagarem l’impost. Aleshores podem omplir amb les nostres dades un imprès del Catsalut i ens en quedem la nostra còpia. Ja seria rar que el farmacèutic es negués a subministrar-nos la nostra medicina, ja que en aquest cas estaria incorrent en un delicte de denegació d’assistència, i en general els farmacèutics deuen ser bona gent.

3. Podriem segons les seves lleis ser deutors a la Generalitat, però com que som éssers humans civilitzats, som també conscients que ja hem ben pagat el que ens pertoca.

4. I com totes les mesures per donar rang de legalitat a la legitimitat dels nostres drets, la recepta activista d’avui només començarà a fer efecte si s’encomana entre tots els receptats del país. Endavant!

Joan Ferrer

Així és com es diu aquest artista plàstic jubilat berguedà que cobra 832 euros de pensió, el primer insubmís a l’euro per recepta. En Joan, que té 75 anys i s’ha de medicar per diverses dolències, es va negar a pagar els 6 euros per receptes el passat 4 de juliol. A partir de la seva acció va començar a escampar-se la campanya que us acabem d’explicar. Sap que li poden demanar l’abonament de l’injust impost, i amb un 20% de recàrrec, però tal com argumenta a la carta que va adjuntar amb el formulari del Servei Català de la salut, “considero abusiva aquesta obligació tarifària i espero una resposta a la meva decisió”. Diu que si el Servei Català de la Salut li admet que no ha de pagar, ho denunciarà perquè creu que no hauria de pagar ningú, i això és una injustícia per a la resta. Si en canvi l’administració actua contra en Joan, “faré vaga de medicaments, malgrat ser conscient que m’exposo al risc de perdre-ho tot”.

També s’ha proposat anar a tots els pobles de la comarca fent campanya per la insubmissió a l’euro per recepta. D’aquí que diverses associacions i partits polítics del berguedà ja li hagin donat suport públicament i animin a la ciutadania a promoure la desobediència a l’euro per recepta.

més informació de la campanya:

La guia fàcil per no pagar l’euro per recepta

Dempeus per la salut pública