1. La clau per a mantenir una població fixada al territori és la mobilitat. Mentre des de casa seva tothom pugui arribar fàcilment a tot arreu que es proposi, la gent es quedarà a fer la vida a casa seva enlloc de migrar a les ciutats on, en molts aspectes, gaudiran d’una menor qualitat de vida. Per altra banda, un país és construeix més bé i és més coherent, si els seus habitants estan ben interconnectats entre si.
2. Per aconseguir fixar la població al territori però, cal que l’administració garanteixi una mobilitat que alliberi temps útil a les persones i que sigui ràpida, barata, freqüent, col·lectiva, menys contaminant i pública. Si som capaços de garantir a la ciutadania una mobilitat així, només és qüestió de temps que el ciutadà acabi substituint la seva actual mobilitat que és còmode perquè és a demanda, però que sovint és més lenta (compareu desplaçar-se en metro i en cotxe per Barcelona), li consumeix temps i que, en ser unipersonal és més contaminant, i en ser privada es mes cara.
3. Heus aquí la proposta: totes les ciutats de mes de 15.000 habitants (almenys 149 ciutats als Països catalans) han d’estar interconnectades per una freqüència de transport públic de 15 minuts. Amb aquesta mesura aconseguiríem que la ciutadania pogués desplaçar-se fàcilment entre aquest nuclis amb el transport públic (enlloc del transport privat).
Perquè cal substituir l’actual mobilitat per una nova mobilitat? |
Actualmobilitat |
Novamobilitat |
Davant la dicotomia entre haver de dedicar el propi temps a conduir i disposar-ne per fer qualsevol altre cosa, la majoria de persones triem disposar del nostre temps. | Consumeix temps | Genera temps |
El transport públic és més ràpid que el privat, consta de majors facilitats (carril bus, traçat recte del tren…), i no cal preocupar-se d’aparcar el vehicle. | lenta | ràpida |
Comprar-se un cotxe suposa gastar-se molts diners en un tros de ferro, que en el millor dels casos, passa el 99% aparcat. Viatjar en transport públic és força m´res barat, tal i com demostra l’estudi sobre la viabilitat d’implantar un abonament de transport public a tot l’Estat Espanyol, encarregat per Greenpeace (1). | cara | barata |
El transport a demanda (“marxo quan vull”) és el punt fort del transport privat. El cotxe és còmode perquè ens proporciona transport a demanda.
La clau per a fer que el transport públic sigui tant o mes atractiu en aquest punt, es oferir un transport públic tal que el ciutadà no hagi de pensar mai “a quina hora surt el meu/darrer transport”. Si som capaços d’oferir un transport suficientment freqüent i dins una franja horària prou amplia, la nova mobilitat s’imposarà.
Fem un exercici: quan de temps estaria disposat a esperar en una estació el lector d’aquestes línies, a fi de gaudir de la mateixa despreocupació que hom té quan va i torna quan vol en vehicle privat? Jo uns 7 minuts. Soc molt impacient. |
A demanda | freqüent |
El transport públic és, per definició, col·lectiu, i això implica que es menys contaminant, suposa un menor desgast de les nostres infraestructures, i un menor ús de l’espai públic, que actualment ocupa el vehicle privat en detriment de la ciutadania. La opció mes eficient i sostenible, és el transport col·lectiu. | Unipersonal i
Més contaminant |
col·lectiva i
Menys contaminant |
El cost dels combustibles augmenta i den aviat serà impagable. Per tant, la mobilitat privada no serà possible en un futur. Cal preparar-se per aquest escenari ara i dotar-nos de la xarxa de transport públic ,es robusta que mai hàgim tingut. | privada | pública |