Blocs de VilaWeb

Per què cal una altra escola més enllà de l’escola pública?

L’escola pública no només és fonamental per garantir el dret universal a l’educació, sinó que des del moment històric en què aconsegueix generalitzar-se és una peça clau en la transmissió de la identitat col·lectiva. En el cas dels catalans però, l’escola pública és de molt baixa qualitat i contribueix a tallar la transmissió inter-generacional de la catalanitat que, històricament, s’ha transmès de pares i fills. Aquests son doncs els dos grans motius que justifiquen la necessitat de crear una altra escola: resistir-nos a ser assimilats, i acostar-nos a l’excel·lència educativa.

1. Per resistir a l’assimilació. L’escola publica contribueix doblement a la interrupció trans-generacional de la catalanitat: en primer lloc, perquè no aplica cap mesura que permeti incorporar a la catalanitat els infants d’altres orígens (p. ex. es renuncia a la vehicularitat del català en el si del sistema escolar) i, en segon lloc perquè si que aplica, en canvi, mesures per castellanitzar infants catalans (p. ex. s’ensenya obligatòriament el castellà dins el sistema educatiu).

Sembla obvi que si l’escola pública catalana és un instrument d’assimilació que treballa a favor de la castellanització dels infants catalans, els pares que vulguin resistir-se a aquesta assimilació han d’esquivar com més millor (si pot ser totalment) l’escolarització dels seus fills en aquesta escola. Com que l’alternativa de no escolaritzar els fills no sembla que sigui generalitzable (perquè tothom vol la millor educació pels fills i no escolaritzar-los, avui per avui, sembla impensable), cal bastir una escola alternativa que permeti viure i compartir la catalanitat.

2. Per augmentar la qualitat de l’educació. És generalitzada la sensació que l’escola actual sembla que no és capaç de proveir les eines (coneixements i competències) que necessitaran els nostres infants quan siguin adults. Es freqüent (potser cada cop més) ensopegar amb testimonis de primera mà (típicament professors) que descriuen com la manca de serietat del sistema escolar ha desembocat en una qualitat baixíssima de l’ensenyament, i que denuncien que les escoles han passat de ser centres d’ensenyament a aparcaments de nens, al servei de l’explotació laboral de la nostra economia capitalista.

També sembla obvi que si l’escola pública catalana no ofereix una formació de qualitat, la nostra responsabilitat és bastir una escola alternativa que l’ofereixi. Una formació de qualitat és aquella que sotmet a una avaluació rigorosa l’adquisició de continguts i competències, que portin l’infant a desenvolupar la comprensió del mon que l’envolta, i l’esperit crític amb què haurà de prendre les decisions que el guiaran en el futur.

Finalment, és important tenir clar que les objectius que ens porten a bastir una escola cooperativa catalana son les de (1) donar una alternativa educacional a curt termini als pares que coincideixen amb el diagnòstic que hem dibuixem en aquest escrit, i de (2) transformar l’escola pública a mitjà termini de tal manera que acabi assumint el diagnòstic i les conseqüents mesures que es proposen en aquest escrit (perquè pensem que només oferint una escola alternativa, posem de manifest la baixa qualitat i el caràcter castellanitzador de l’escola publica, tensionant-la i empenyent-la cap a una veritable renovació  pedagògica i nacional.

Per què cal que l’escola sigui cooperativa?

A banda de les simpaties que pugui generar una figura de gestió com ho és una cooperativa (horitzontal, participativa, arrelada al territori i la seva gent), hi ha dos grans motius per defensar que l’escola catalana ha de tindre estructura cooperativa: barrar el pas a la xenofòbia i fer-la accessible  a tothom (és a dir, que sigui barata):

Valors cooperatius. Bastir una escola cooperativa catalana demana que els diferents actors de la comunitat educativa (famílies i mestres) s’auto-organitzin i es  responsabilitzin de l’educació dels infants: en escollir com ha de ser aquesta escola entre tots, a través del debat horitzontal i la presa de decisions col·lectiva, empoderem la ciutadania fent possible que els pares tinguin alguna cosa a dir en la educació dels seus fills.

Xenofòbia. Defensar la catalanitat no és xenofòbia. És importantíssim entendre que el normal exercici de la catalanitat és la millor eina d’acollida i integració dels nouvinguts, que si no s’integren com a catalans s’integren com a “espanyols a Catalunya”: servint -en un o altre cas- a la resistència a l’assimilació o a aquesta mateixa assimilació. L’escola catalana és una peça doblement estratègica en aquesta acollida:  per una banda perquè el seu efecte arriba, sense excepció, a tots els infants i, per l’altra, perquè contribueix a formar els catalans del futur. És per això que és imprescindible que l’escola cooperativa catalana que proposem prevegi de manera estructural en el seu si aquest paper integrador (per exemple, reservant un percentatge de les places per a infants d’origen no-català).

Preu. L’escola que proposem només té sentit si arriba a ser majoritària i per aconseguir-ho cal que sigui accessible per a totes les butxaques. Afortunadament, l’actual escola pública exemplifica com l’educació universal pot ser gratuïta: es tracta que la paguem tots, i no nomes els que hi porten els fills. L’escola cooperativa catalana que proposem tindrà dues menes de socis: els “socis-pare”, que hi porten els fills (i en paguen l’educació proporcionalment al seu nivell de vida) i els “socis-fundadors” que, convençuts de la seva necessitat, paguen una petita quota per mantenir-la. Per exemple,  si el cost mensual de l’escolarització d’un infant oscil·la entre 500 i 800€, nomes calen entre 50 i 80 socis que paguin una quota mensual de 10€ per a que l’educació d’aquest infant sigui completament gratuïta. I això sense comptar l’aportació econòmica que puguin fer els pares d’aquell infant, que faria que el nombre de “socis-fundadors” necessaris fos encara més petit.

Per què cal que l’escola sigui catalana?

L’escola cooperativa que proposem ha de ser eminentment catalana, perquè aquesta és la millor manera de desobeir l’obligació de castellanitzar-se obligatòriament per exercir la ciutadania espanyola,  i perquè la seva catalanitat equival a resistir-se a aquesta castellanització.

Resistència. L’assimilació nacional a Espanya es fa, fonamentalment, fent qualsevol cosa que signifiqui diluir el tret aglutinador de la identitat col·lectiva dels catalans: la llengua. És a dir, l’assimilació nacional dels catalans es fa a través de la seva castellanització.  I la principal eina de castellanització és la bilingüització forçosa dels catalans de tal manera que, un cop tots els catalans son bilingües, el català deixa de ser necessari en qualsevol àmbit i és, doncs, fàcilment substituïble. L’educació pública, en tant que universal i obligatòria, és l’única eina que garanteix que la bilingüització dels catalans és completa (quants monolingües catalans coneixeu?).

De manera que els pares que vulguin resistir-se a que els seus fills – es a dir, els futurs catalans – siguin assimilats com a espanyols, han de posar els mitjans per a que aquests no siguin fàcilment bilingüitzats: no només no han escolaritzar els seus fills a l’escola publica catalana (resistència passiva), sinó han de ser capaços d’auto-organitzar-se per bastir una escola alternativa que sigui un espai de resistència a l’assimilació i d’afirmació nacional (resistència activa).

Desobediència. És evident que l’escola pública catalana obligatòria contribueix a la construcció nacional espanyola. Els pares poden triar entre ser connivents amb aquesta construcció, o boicotejar-la sempre que sigui possible.  La millor manera de boicotejar la construcció nacional espanyola és desobeir l’obligació d’escolaritzar els fills en una escola castellanitzadora. La desobediència no només és la única que eina que  pot evitar l’assimilació nacional dels catalans, sinó que és l’única que fa explícit que la castellanització és realment una imposició, clarificant a ulls de tothom el paper assimilador que juga l’escola publica catalana.

Els pares que vulguin una alternativa desobedient amb la construcció nacional espanyola doncs, han d’apostar per bastir una escola catalana. Tanmateix, és cert que molts pares que son desobedients en el seu discurs, acaben essent connivents amb l’assimilació dels seus fills, i és que és terriblement més fàcil i barat  ser connivent que desobedient. De manera que, a banda de catalana, l’escola alternativa han de fer de la desobediència a l’Estat Espanyol el camí més fàcil i barat per escolaritzar els nostres fills.