el creixement econòmic indefinit i el treball
El treball és l’únic recurs vertaderament renovable a escala humana, ja que a cada generació neixen nous éssers humans, i amb ells, es creen noves hores de treball on abans nomes existia el no-res (amb cada nova vida humana que apareix en aquest mon es creen al voltant de 60.000 hores de treball assumint, aproximadament, les condicions laborals actuals a l’Estat Espanyol).
“cada vida humana equival a 60.000 hores de treball”
En qualsevol economia, el creixement econòmic només pot ser indefinit si es basa en l’explotació d’uns recursos infinits ja que, altrament, quan s’acaben aquests recursos el creixement s’atura.
És per aquest motiu que només és realista preveure el creixement econòmic indefinit si l’economia es basa en recursos infinits. Com que és obvi que qualsevol recurs material és finit (el petroli, etc), tota previsió que assumeixi el creixement sostingut dins d’una economia material és irreal (i quan aquesta assumpció la fa l’administració, a més a més, és una irresponsabilitat).
Per altra banda, la bona notícia de tot plegat és que, efectivament, és raonable preveure un creixement indefinit en una economia que basa el seu creixement econòmic en el treball de les persones. De fet, només en aquesta mena d’economia el creixement indefinit és possible.
Per simplificar aquest plantejament i fixar aquests conceptes, anomenarem economia material aquella que es fonamenta en l’explotació de recursos materials (finits) i on la transacció fonamental entre els seus membres és la compra-venda dels béns, mentre que anomenarem economia del treball a aquella economia que es fonamenta en l’explotació de recursos temporals (infinits) i on la transacció fonamental entre els seus membres es la transformació dels béns.
“el creixement econòmic indefinit només és possible en economies basades en el treball”
Poso un exemple: Tots ens hem trobat a la nostra vida quotidiana que és més barat canviar alguna cosa que s’ha espatllat, que no pas arreglar-la. Aquest detall ens dóna una pista del tipus d’economia en què vivim: un sistema on es genera creixement econòmic a través de la compra-venda constant de nous béns de consum, enlloc de generar aquest creixement invertint temps de treball en transformar (“arreglar”) els béns ja comercialitzats. Idò, sembla que vivim dins d’una economia material i on, per tant, no és possible el creixement econòmic indefinit.
La responsabilitat urgent que ha d’entomar la nostra administració és transformar l’actual economia material en una economia del treball abans que la previsible escassetat de recursos faci necessària aquesta transformació.
Per altra banda, el deure de la ciutadania és entendre la urgencia imperiosa amb què cal emprendre aquesta transformació, i acceptar els perjudicis que es puguin derivar d’aquest procés dins el curt termini, en favor d’un bé superior a llarg termini.