Sa Palomera s’ho mira
S’ho mira i s’ho remira i deu pensar: “Què se n’ha fet de tota aquella gent que feinejava per la sorra? Les dones que cosien una vegada i una altra les xarxes; els adobaires, tot el dia traginant les pells que s’assecaven al sol; els mestres d’aixa, posant a punt els llaguts… I els pescadors, és clar, on duen ser?”
“I tots aquests desvagats que ara jeuen a la sorra, mig nus, que s’han tornat bojos?, que no ho veuen que es torraran? Deuen ser ells qui han fet aquestes cases tan altes que em tapen la vista. Si no estigués tan encarcarada estiraria el coll per veure els pagesos al Pla; segur que ells no jeuen al sol.”
Per més que s’hi fixa, tampoc veu per enlloc aquells munts de fulles d’altina que els temporals acumulaven a la sorra. “Què deu haver passat, doncs, amb els alguers de la badia de Blanes?”, pensa sa Palomera. Desconcertada, decideix que aquest món és massa complicat i recupera la seva impertorbable condició pètria. “Ja us ho fareu”, murmura.
* * * * * * * *
La imatge es va prendre el dia 6 de juny de 2005 des d’un vaixell; turístic, és clar.
Si ens poguessin veure, ben segur que s’avergonyirien un poc de tots plegats