Primavera a la Fembra Morta
Des de sota mateix de can Soteres, al vessant nord del massís de la Fembra Morta, es veu com alguns cims de Montserrat treuen el nas per sobre de l’ordi que, a finals de maig, comença a groguejar.
Ben a prop, en els pendissos que miren cap al Bruc, floreix l’escruixidor, un arbust de flors grogues, de la mateixa família que les ginestes. Allò que el fa més especial és que es tracta d’una planta de la qual en coneixen ben poques localitats, totes a les terres de la Mediterrània occidental, sempre sobre sòls lliures de carbonats (sud-est de França, sud-oest de la península Ibèrica, nord del Marroc i poca cosa més). A la Fembra Morta és localment abundant i el groc de les seves flors destaca a la primavera entremig d’estepes, arboços i brucs.
* * * * * * * *
A banda de l’escruixidor, la flora de la Fembra Morta, a causa de la situació estratègica del massís i de la diversitat de substrats, és força rica i amb algunes rareses notables. El recull més complet i actualitzat de plantes d’aquestes muntanyes, on es fan pels volts de 900 espècies, es troba en el treball de Josep M. Ninot, Rafael V. Quadrada i Empar Carrillo, Flora del massís de la Fembra Morta (Miscellania Aqualatensia, 19, Igualada, 1999). Aquest treball va guanyar “ex-aequo” el VI Premi d’Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l’any 1998 i convocat conjuntament per l’Ajuntament d’Igualada i el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
També es coneix la presència de l’escruixidor a les Gavarres.
En Rafael i l’Esther, de Ca n’Aguilera, ens van obrir aquesta finestra tan fantàstica. Va ser el 27 de maig de 2006.
Quina sorpresa més agradable de bloc! Les fotografies són fantàstiques, fan venir ganes de visitar tots els llocs que descrius.
que a Mallorca també n’hi ha d’escruixidor. No sé com s’anomena. Si en trobo t’ho faré saber.