Amb l'excusa d'una imatge

Antic blog Loiseleuria

Lluís Estasen i el heavy metal

Lluís Estasen i el heavy metalDes d’una finestra del dormitori del refugi Estasen, al peu del Pedraforca, es veu com s’aixeca mandrós el sol d’octubre, enrogint el cel.

Tan rogent com s’havia posat l’estufa de llenya la nit abans, de tanta fusta que hi havíem fet cremar. Havia calgut fer funcionar l’estufa a ple rendiment per escalfar aquell refugi tan gran i tan buit. Quan hi vam arribar, a mitja tarda, no ens podíem creure que en gaudiríem nosaltres sols, gairebé no gosàvem entrar-hi, pensant que arribarien els guardes en algun moment i ens renyarien. Com gairebé tampoc gosàvem mirar la imponent paret de roca que teníem sobre els nostres caps, per on en Lluís Estasen, amb tres companys, l’any 1928 va obrir un audaç itinerari d’escalada que encara avui gaudeix de tot el prestigi.

El nostre objectiu era força més modest, ens conformàvem amb arribar al cim del Pollegó Superior per la via normal de la canal del Verdet. El desconeixement del terreny i la inexperiència, però, van fer que acabéssim pujant penosament per la tartera de la canal central del Pedraforca…

* * * * * * * *

Va passar el 4 d’octubre de 1988, amb en J. i en Ll. La banda sonora d’aquells dies a la muntanya va estar monopolitzada per l’energia vuitantera de Cum on feel the noize, de Quiet Riot; coses d’en J.

En Lluís Estasen va ser una figura molt destacada de l’excursionisme de la primera meitat del segle XX. Va donar un gran impuls als esports d’hivern i a l’escalada, amb una actitud més descarada i menys rígida del que havia estat habitual fins aquell moment, cercant el plaer de la dificultat i la resolució de nous reptes a la muntanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.