Amb l'excusa d'una imatge

Tot just quan la neu es fon dels prats i sota seu apareix una catifa de fulles mortes i torrades, la pulsatil·la vernal, també anomenada pulsatil·la pirinenca o anemone pirinenca, floreix valenta desafiant els freds i les nevades tardanes.

Malgrat el nom, aquesta planta no és pas exclusiva dels Pirineus. És una de les espècies més comunes, i també més retratades, de totes les muntanyes alpines i de les terres boreals. La seva àrea de distribució s’allarga gairebé fins a Sibèria.

Potser són els seus llargs pèls sedosos allò que la fan irresistible, o la mida de les flors, desproporcionadament grosses en comparació amb la tija que les sosté, o potser és pel lloc i el temps en què floreix, en què són pràcticament les úniques flors que hom pot contemplar. De tota manera, altres espècies dels prats d’alta muntanya són també capaces de florir quan encara l’hivern no s’ha decidit a marxar del tot, com és el cas de la dent de ca, de la qual ja vam parlar fa un temps, o del safrà de muntanya.

Segurament allò que permet que aquesta pulsatil·la floreixi tan aviat és que manté durant tot l’hivern les fulles verdes sota la neu, de manera que poden tenir activitat de seguida que queden alliberades de la foscor de la neu que les cobria. A més, també disposa d’un rizoma subterrani força engruixit, ple de substàncies nutritives que es poden mobilitzar quan arriba el bon temps.

* * * * * * * *

La imatge es va prendre el 15 de maig de 1988 vora el puig Cerverís, en el transcurs d’una sortida del SAT de la UEC d’Horta.

Algunes fotografies boniques de la pulsatil·la pirinenca:
– Flors de Catalunya
– Herbari de l’Instuto Pirenaico de Ecología (Jaca)
– Biopix (Dinamarca)
– Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental (Universitat de les Illes Balears)
– Il portale dei parchi italiani