El dia que el mar feia fum
Al tram baix de la Tordera les nits d’hivern són fredes, ja se sap, les més dures de la Selva marítima i del litoral de l’alt Maresme. L’hivern passat, en una matinada de les fredes, ens vam acostar a la punta de la Tordera, allà on el riu i el mar es troben.
Ho havíem vist feia pocs dies a la televisió, gairebé com si es tractés d’una imatge d’aquelles de llocs exòtics i de moments irrepetibles. Malgrat la il·lusió secreta, no gosàvem imaginar, i que ens perdonin el to èpic la gent de mar que està cansada de veure-ho, que aquella matinada ens regalaria un mar fumejant.
Primer, només una mica, però a mesura que el sol treia el nas per l’horitzó, el vapor era cada vegada més i més dens (i la nostra emoció augmentava proporcionalment). La superfície del mar va quedar absolutament plena de fum, com si es tractés d’una poció gegantina que comença a fumejar just en el moment en què ho volen els ingredients màgics i les paraules del bruixot.
Per a nosaltres, un moment irrepetible (que es va acabar bruscament quan, distrets, ens vam trobar amb els peus dins l’aigua…).
* * * * * * * *
La imatge es va prendre el 20 de desembre de 2009 des de la platja de la punta de la Tordera. Aquell dia, segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mínima a Malgrat de Mar va ser de -5,4 ºC i la temperatura de l’aigua del mar en superfície, a l’Estartit, d’uns 14,2 ºC (segons les dades de l’estació meteorològica de l’Estartit). Gairebé 20 ºC de contrast!