Amb l'excusa d'una imatge

Antic blog Loiseleuria

Telegraph Road a Madriu

Vall de Madriu vista des de la Tossa Plana de Lles
Vall de Madriu vista des de la Tossa Plana de Lles

A long time ago
came a man on a track
walking thirty miles
with a sack on his back
and he put down his load
where he thought it was the best
made a home in the wilderness…

(Telegraph Road, Dire Straits, 1982)

No és estrany que li vinguessin al cap les primeres notes d’aquesta cançó a aquell anglès de Liverpool quan va arribar al refugi de l’estany de l’Illa, bastit enmig de la solitud immensa del paisatge alpí de la capçalera de la vall de Madriu. Ell ho va deixar escrit al llibre de visites del refugi i nosaltres ho vam llegir quan hi vam fer nit pocs dies més tard. Quina sorpresa! En aquell temps (l’estiu de l’any 1986), no existia en el món cap més música que no fos la que sortia de la guitarra d’en Mark Knopfler al capdavant dels Dire Straits. No escoltàvem res més, no ens calia res més.

Havíem entrat a la vall de Madriu despenjant-nos per forts pendents de gespet cap a la Raconada de la Maiana des del port de Perafita. Vam ser afortunats de tenir la sensació d’entrar en un paradís per una mena de pas secret. Vam gaudir de les impressionants parets de granit del pic de Serra Mitjana, de l’estanyol que hi ha als seus peus i, més endavant, de la suau pujada pel fons de la vall principal, entre paisatges de somni. A l’arribar al refugi de l’estany de l’Illa, quina emoció, trobar escrites aquelles paraules en aquell lloc meravellós. I quina emoció, també, dormir a aquella altitud, en aquell balcó, dins d’aquelles quatre parets fredes, sobre aquelles lliteres metàl·liques encara més fredes.

L’endemà, ja des de primera hora, el cel era ple de núvols amenaçadors, que van descarregar amb força (força aigua i força llamps i trons) mentre flanquejàvem des de Vallcivera cap als estanys de la Muga. Vam sortir del paradís ben esporuguits…

Van passar molts anys fins a la següent nit passada al refugi de l’Illa. Era a finals d’estiu de l’any 2000. El refugi havia crescut, s’havia fet una mica més acollidor, però continuava igual de solitari, o encara més. La motxilla ja no anava carregada dels somnis de l’adolescència, però sí que era plena de records i d’il·lusions renovades, i també d’una certa serenitat adquirida amb els anys, que permetia gaudir potser encara més, o potser d’una altra manera, de la sort d’estar allà una altra vegada i amb uns objectius ben diferents de l’estiu que hi vam trobar escrita la cançó Telegraph Road.

*  *  *  *  *  *  *  *

– La imatge es va prendre el dia 2 de gener de l’any 1993, des de la Tossa Plana de Lles (pic de la Portelleta, pels andorrans). Al centre i a la dreta es veu tota la capçalera de la vall de Madriu, delimitada pels cims que la separen dels circs d’Ensagents i de Pessons. L’estany de l’Illa, gelat i nevat, queda molt dissimulat al peu de les crestes de Gargantillar.

– La versió original de Telegraph Road, del disc Love Over Gold (1982): enllaç.

– Madriu, Perafita, Claror i Prat Primer, verges per sempre! (aquest lema estava escrit en alguns refugis d’aquestes valls l’any 2000 per prevenir de l’amenaça de l’ampliació de les estacions d’esquí andorranes cap a aquest sector; l’any 2004, però, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO)

– La lletra de Telegraph Road, sencera:

A long time ago came a man on a track
walking thirty miles with a sack on his back
and he put down his load where he thought it was the best
made a home in the wilderness
he built a cabin and a winter store
and he ploughed up the ground by the cold lake shore
and the other travellers came riding down the track
and they never went further, no, they never went back
then came the churches then came the schools
then came the lawyers then came the rules
then came the trains and the trucks with their loads
and the dirty old track was the telegraph road

Then came the mines – then came the ore
then there was the hard times then there was a war
telegraph sang a song about the world outside
telegraph road got so deep and so wide
like a rolling river. . .

And my radio says tonight it’s gonna freeze
people driving home from the factories
there’s six lanes of traffic
three lanes moving slow. . .

I used to like to go to work but they shut it down
I got a right to go to work but there’s no work here to be found
yes and they say we’re gonna have to pay what’s owed
we’re gonna have to reap from some seed that’s been sowed
and the birds up on the wires and the telegraph poles
they can always fly away from this rain and this cold
you can hear them singing out their telegraph code
all the way down the telegraph road

You know I’d sooner forget but I remember those nights
when life was just a bet on a race between the lights
you had your head on my shoulder you had your hand in my hair
now you act a little colder like you don’t seem to care
but believe in me baby and I’ll take you away
from out of this darkness and into the day
from these rivers of headlights these rivers of rain
from the anger that lives on the streets with these names
‘cos I’ve run every red light on memory lane
I’ve seen desperation explode into flames
and I don’t want to see it again. . .

From all of these signs saying sorry but we’re closed
all the way down the telegraph road.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.