La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

23 de febrer de 2007
Sense categoria
2 comentaris

TIC i escola (tendències i propostes 2)

Els models d?anàlisi de la realitat escolar, producte de la simplificació analítica per exigències metodològiques, poden comportar una visió excessivament linial. Però en un mateix centre podem trobar professors o grups de professors que es trobin en situacions diferents en funció d?un o altre descriptor o varible. De la mateixa manera, si treballem amb centres d?un mateix àmbit geogràfic, podem trobar centres que en algun aspecte es trobin més avançats que altres, en el sentit que marca el model, mentre que en un altre aspecte poden tenir més dificultats per millorar. Per tant, cal anar treballant en les tendències vers la millora, tant de forma global com de forma parcial o sectoritzada, amb l?ajut de la informació que ens proporcionen els descriptors i els referents de qualitat.

En aquest treball sistemàtic de millora hem de tenir molt present, tal com ens ensenya la teoria i l?experiència acumulada en innovació educativa, que el nucli de millora o d?innovació és tot el centre, i que és necessari estar alerta per tal de no allunyar les experiències i les perspectives de canvi d?una majoria del claustre o del conjunt del professorat, així com també hem de tenir sempre molt present que en tot procés de canvi hi ha elements que el dificulten i que haurem de tenir-los en compte per decidir les mesures més adients en tot moment, però sense que hipotequin el projecte global. En la integració del les TIC i d?Internet als centres educatius aquest fenomen es manifesta amb molta contundència, perquè és molt habitual trobar professors en tots dos extrems: aquells totalment implicats en el canvi i amb un gran domini de les TIC, tant a nivell professional i personal, i professorat amb poc o cap domini, que se senten totalment insegurs amb l?ús de les TIC davant dels seus alumnes, i que moltes vegades acaben assimilant i justificant el rebuig a les TIC amb argumentacions pretesament pedagògiques. Hem d?evitar tant com puguem aquesta escletxa en els centres, per fer possible que la majoria de professors que es troben en una situació intermèdia, i que són els que en definitiva decidiran el sentit dels canvis en el centre, siguin també un factor de millora i innovació.

  1. Molt encertat comentari respecte a les variables del professorat però també el considero buit de context infraestructural. Com fer front a una necessitat social si per a les principals lleis educatives no hi ha cap canvi previst? Les TIC són l’eina professional i social del segle XXI però si es fa un cop d’ull als centres educatius, la inversió resulta nefasta (xarxes tortuga, ordinadors prehistòrics, pocs components, etc.).

    El canvi que necessiten les TIC és més a nivell polític que no pas dels professors: les noves generacions acabats d sortir de la universitat no necessiten ganes sinó mitjans.

Respon a roger pasarell Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!