La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

28 de febrer de 2007
Sense categoria
5 comentaris

Sis hores

El dissabte passat va haver-hi debat sobre la sisena hora a Rosa Sensat. Es va quedar palès que, fins i tot entre persones compromeses amb la renovació pedagògica i sense prejudicis corporatius els punts de vista són força diversos, tot i que potser va predominar una visió constructiva, fruit en part de la resignació d’haver de reconèixer que el fet no farà marxa enrera, per tal d’aprofitar les noves oportunitats.

També es van assenyalar dues conseqüències col·laterals no previstes (o previstes amb molta imprevisió), i que esperem que amb el temps es puguin corregir:

– La degradació del treball en equip en alguns centres per la dificultat d’organització horària, per la manca puntual de substituts i per la incorporació de molts mestres novells alhora, i fins i tot de docents d’altres etapes per tapar forats. I també per la conjunció amb altres mesures, com per exemple algunes millores laborals per als mestres: la reducció d’una hora lectiva i l’increment de les reduccions de jornada.

– Les dificultats, en alguns casos dramàtiques, de les escoles bressol (0-3 anys) per poder cobrir les vacants del mestres que han marxat cercant una millora laboral.

Les virtuts i els defectes de la sisena hora depenen de la perspectiva amb que s’analitzi (Joan Teixidó, UdG, dixit): ideològica, sociològica, educativa, política, etc. Però és un fenomen irreversible, i el que cal és trobar models per fer-ne un bon ús.

Es va criticar la precipitació en l’aplicació, però l’experiència em fa pensar que les mesures que provoquen canvis substancials són molt difícils d’aplicar gradualment si s’allarguen molt en el temps. Tot i així, es va valorar que el canvis encara no són perceptibles.

En general, hi va haver acord en reclamar més flexibilitat, menys normativització, més confiança en l’autonomia dels centres.

Probablement, tal com es va dir, dins d’uns cursos, pocs, ja no discutirem de la sisena hora. Farem sis hores i seguirem tenint alguns dels mateixos problemes que tenim ara, junt amb d’altres de nous. Esperem que, si més no, les sis hores també generin algunes millores.

  1. Dissimules molt bé l’estat de desànim i hostilitat de la major part de professionals respecte de la sisena hora. En una enquesta que s’està realitzant a les escoles de Catalunya, la immensa majoria dels i les mestres, si depengués d’ells, la treurien, encara més pensen que no serveix per a res, que fracassarà en els seus objectius declarats, i que la veuen com a negativa, perquè fa que els alumnes arribin ecara més cansats.
    De fet, la meva filla fa tercer i ha vist empitjorar la seva vida de manera significativa. A banda de sis hores de classe, lògicament, si li afegeixes deures, té una jornada laboral comparable a la d’un adult. Catalunya té el pitjor horari escolar de tot Europa (Finlàndia fa 20 hores setmanals), cinc hores més que a Espanya…i resulta que els qui venien de les concertades, amb una hora més, treuen pitjor nota de selectivitat que els de la pública.

    La sisena hora és un desastre

  2. Se les prometia molt felices el tripartit amb la sisena hora. I va i resulta que ni mestres, ni alumnes, ni fins i tot pares (pregunteu a les Ampes si estan satisfetes amb la seva dramàtica caiguda d’ingressos) estan satisfets. ERC ho va fer per guanyar vots. El PSC per semblar més carca i conservador que ningú, … i IC perquè ja provè de la cultura del Kulag, i ja li està bé el confinament de les criatures a Sibèria. I ja veus! Van perdre les eleccions tractant d’enganyar l’electorat. I si ara la mantenen és perquè en aquest país no hi ha cap polític disposat a corregir errors.

  3. Treballo de prop amb molts centres i mestres i tot i la diversitat de percepcions, que ja es recull en el post, puc dir que la tònica general no es pas tan apocal·líptica com la que manifesten els comentaris.

    Jo diria que, sincerament, és una millora. Caldria potser una mica més de perspectiva, global, i mirar de portes enfora. Aquest discurs dels mestres, que a més aquest any han vist reduït el seu horari lectiu en una hora, no afavoreix pas el tan reivindicat, i necessari, reconeixement social.

Respon a xavierdiez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!