TÒPIC 1: les escoles tanquen gairebé 3 mesos a l’estiu (… deixant al carrer a la població escolar, un trastorn col·lectiu, comparat amb el qual les vagues de metges fan riure). Ho diu Eduardo Mendoza a El País, el dilluns passat. TÒPIC 2: la majoria de mestres participen en activitats de formació d’estiu durant el
No acostumen a ser notícia a la premsa, però els moviments de mestres també tenen els seus propis cicles, evolucionen i canvien, i la seva pròpia dinàmica electoral. Dijous 13 de juliol es va celebrar l?Assemblea general de sòcies i socis de l?Associació de Mestres Rosa Sensat, la més senyera dels Moviments de Renovació Pedagògica
Ahir es va publicar al BOE el Reial Decret que estableix el calendari d’aplicació de la LOE. Tranquils, que encara va per llarg. Pel que fa al que pot preocupar a més gent, tenim el següent: – Abans de finals d’aquest any el govern de l’estat fixarà els ensenyaments mínims (i després les CCAA elaboraran
Feia temps que un article de Félix de Azúa (Vamos mejorando, El País 10.07.06) no em provocava gairebé únicament reaccions contraries. En la seva millor línia apocalíptica, d?enfonsament del Titànic amb tots nosaltres a bord (la societat no progressa, vindria a dir, únicament millora en qüestions pràctiques mentre es torna més bàrbara), planteja algunes reflexions
Potser no cal dir, per a qui hagi seguit una mica les meves posicions en educació, que tot i l’autocrítica a l’estratègia de l’anterior post (la visió crítica sempre és necessària i creativa), sóc totalment partidari dels plans estratègics a les nostres escoles. Plans estratègics que, per cert, van començar a ser desenvolupats per l’anterior
Si durant l’estiu heu de desenvolupar el pla estratègic del vostre centre, el text següent us pot ser útil: L’ESTRATÈGIA O L’ART DE SEMBLAR MÉS INTEL·LIGENT Estratègia, ja està, ja l’hem deixat anar. Només pronunciar-la ja tenim la impressió que hem entrat dins el lloc més sagrat del temple. Aquesta paraula, que procedeix del vocabulari
La fi del curs ha estat, com sempre, molt densa (Referèndum, Mundial, revetlles i carnet per punts). Amb les vacances (!?) espero que tot vagi tornant al seu lloc i el bloc pugui reemprendre un ritme més normalitzat, tot i que amb cadència estiuenca. Si llegiu això i penseu que a l’estiu també es pot parlar d’educació,
El diari The Irish News de Belfast, de tendència republicana (catòlica), fa un enquesta als seus lectors en la que pregunta si volen que Anglaterra guanyi el Mundial de futbol. Només el 4 % ho volen, mentre que el 94 % diu que no. WORLD CUP POLL Do you want England to win the World
He passat uns dies a Irlanda del Nord, visitant escoles i coneixent el país. M’expliquen els meus amics irlandesos que tot ha millorat, la qualitat de vida es pot equiparar als estàndards europeus i arreu es percep en general un ambient tranquil, de benestar i de progrés. Les escoles que vaig veure funcionen be, o
I ara un article d’en Jordi Pujol, de qui ja vam comentar que estava molt interessat en el món de l’educació. Copio directament de l’article de La Vanguardia: … Sin embargo, lo que a mi entender se ha convertido en más caduco de la política escolar actual es la mentalidad, es la ideología dominante en
Algunes perles de l’autor del "Panfleto antipedagógico": – ¿Cuál es el primer problema de nuestra educación? – Que la educación igualitaria es injusta. En realidad, penaliza a los alumnos que quieren estudiar y tampoco consigue que los que no quieren aprender aprendan. … / …– ¿Cómo lo solucionaría usted? – La solución para evitar que
Trencament del tripartit ERC fora del govern Marta Cid deixa la Conselleria d’Educació (ja he rebut el seu missatge de comiat) 30 o 40 alts càrrecs del Departament marxen al darrera (alguns també ja s’han acomiadat) … / … / … El Pacte Nacional per aplicar La Llei educativa catalana per elaborar La sisena hora
Mentre la LOE dorm a les impremtes del BOE (em diuen que li estan fent una bona repassada de tantes faltes d’ortografia i de redacció que tenia), ens arriben dades d’un informe de la Fundación Alternativas (president: Pere Portabella) sobre les desigualtats educatives després de l’educació obligatòria, del professor la Universitat de Barcelona Jorge Calero.
L’editorial de El Periódico d’ahir es refereix a la LOE com la cinquena reforma educativa de la democràcia, argument repetit en altres mitjans (alguns fins i tot han parlat de la sisena reforma). Cal advertir que això no és del tot cert i crea confusió entre el personal, el que menys necessita l’educació. Si “reforma”
Després de l’efervescència per la signatura del Pacte, i de l’allau informatiu (i opinatiu) sobre l’alto el foc, ja podem tornar a parlar del dia a dia educatiu, que és quan més s’ha de parlar d’educació. Recuperem la informació de fa unes setmanes, quan Jordi Pujol va presentar el debat sobre l’estat de l’educació que