La mirada fluida
Educació, societat i noves tecnologies
Mestres dosmileuristes i exàmens de setembre
En un respir ja ha passat la primera setmana (i un dia) i com qui diu demà ja comencen les classes. Mai hi havia hagut un inici de curs tan ?apretat?, i apressat. Tot i així, m?ha semblat percebre entre els mestres una certa il·lusió i una excitació, que també podria ser neguit, davant d?un nou cicle que es repeteix cada any, però que cada any és diferent. Hi ha novetats importants, i algunes incerteses (els canvis polítics poden ser positius, però en educació de vegades són frustrants i generen confusió, el que menys necessita l?escola).
Falten taules, falten cadires i falten mestres. Però totes les escoles, o gairebé, començaran el proper dimarts. Una primera constatació en aquest nou curs, per no parlar de ?barracons?, sisenes hores o immigració, és que el col·lectiu de mestres s?ha convertit de la nit al dia en el sector laboral més ben ocupat i probablement més ben pagat a la seva edat. Un noi o una noia de 21 o 22 anys, acabat de sortir de la facultat, pot tenir avui un contracte anual a l?administració pública, amb un sou gairebé dosmileurista. El mestre que avui no treballa és perquè no vol (i vigileu els que no sou mestres perquè ja es busquen succedanis). Serà interessant veure com assimila i integra el sistema tota aquesta nova fornada així, d?una sola tacada.
No sé com ens ho faríem si tinguéssim exàmens de setembre; és evident que no són compatibles amb aquest calendari. Tot i així, i malgrat que nombrosos estudis, rigorosos, conclouen que els exàmens de setembre, com les repeticions, són molt costosos pels estudiants, per les famílies i pel sistema, i els resultats (en termes d?aprenentatge) són molt minsos, moltes persones, professors, els defensen. De fet la LOE permet que cada comunitat autònoma els pugui establir al juny o al setembre.
Jo per ara plantejaré només una objecció: si l?escola és l?espai on no es fan diferències entre els estudiants i es compensen, o s?intenta, les desigualtats socials de manera que tothom rep, en teoria, els mateixos ensenyaments, no hi ha res més desigualador que deixar en mans de cada família, i dels seus recursos econòmics, l?aprenentatge, el reforç o el repàs que caldria garantir durant l?estiu per tal que davant dels exàmens de setembre tothom tingués les mateixes oportunitats (una altra cosa són els treballs, o les tasques d?estiu que no comporten una acreditació, una nota, de la que de vegades depèn el futur). Només se m?acudeix un solució per garantir la igualtat d?oportunitats: que l?escoles estiguessin obertes tot l?estiu i els mestres treballessin per torns durant una part de les seves vacances. Si algun sindicat dels que defensa els exàmens de setembre inclou aquesta proposta en el seu programa potser jo també els votaré.
PS 1. Jordi: és el teu torn.
PS 2. Leo Bassi estarà al Capitol les properes setmanes. Anar-lo a veure pot ser una bona manera d?estar al costat de la llibertat d?expressió.
Respon a Jordi Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Seria injust referir-me als exàmens de setembre sense el record nostàlgic de les meves primeres passes com a professor (eren, sobretot, classes particulars de matemàtiques, física i química). Aquelles classes estivals (encara conservo les dades d’alguns nois i noies: els meus primers alumnes!) a més de finançar-me les meves despeses van ser el meu primer contacte amb la docència, la meva "autoformació " inicial del que esdevindria poc després la meva activitat professional. Ara, després de vint anys ensenyant a secundària, tinc la meva opinió formada sobre els polèmics exàmens de setembre.
De fet tot depèn de la concepció que es té sobre l’avaluació. Si creiem que l’avaluació és un procés continuat, que valora la progressió, el treball quotidià i la capacitat d’usar el coneixement, sembla evident que no n’hi ha prou amb un exàmen (al setembre, al juny o en qualsevol altre moment). Si, en canvi, es té una concepció de l’avaluació fonamentada en els coneixements que es poden valorar en un examen, aleshores té sentit la recuperació amb una o diverses proves escrites. En la meva opinió, a l’ensenyament obligatori l’avaluació ha de ser el procés que esmentava i per tant no tenen sentit els exàmens de recuperació. Deixant de banda la discussió sobre la igualtat d’oportunitats, el negoci extra que suposaria per a molts centres privats poder fer classes durant el juliol i l’agost, o si la restauració dels exàmens de setembre suposaria promoure o no la cultura de l’esforç (això de "l’esforç" potser mereix una secció única del blog) , la experiència que jo he viscut és que un percentatge molt alt dels nois i noies que no aprovaven al juny no es presentaven o no aprovaven al setembre.
Una altra cosa seria parlar d’una prova escrita (o un conjunt) que tingués com a objectiu la promoció a una etapa no obligatòria (de 4t d’ESO a batxillerat o per accedir a cicles formatius)o l’entrada a la universitat (selectivitat) o l’assoliment d’una determinada etapa educativa. En aquest cas es poden justificar convocatòries extraordinàries (setembre, febrer o quan calgui) que donin noves oportunitats a promocionar.
i, per tant, et puc dir que, amb exàmens o sense, els resultats són molt semblants. Estic a favor dels exàmens de setembre (almenys, a batxillerat no han desaparegut mai, cosa que "prova" la seua necessitat. Ara a Secundària Obligatòria no sé què dir-te: si no fan res durant el curs, què han de fer per setembre?
Una cosa més: parles de dosmileuristes (mestres), no vull contradir-te. Però el curs passat un professor de filosofia en pràctiques (havia aprovat l’oposició al juny i era tutor d’un 4t d’eso) li vaig preguntar quin era el seu sou. La resposta va ser uns 1.600 euros (impartint secundària i batxillerat). Considerava que era un bon "pastó" per al cobrava de "becari" a la facultat. Però, si ho comparem amb els sous mitjans europeus (i no vull dir res de les hores dels "paletes", etc.), voleu dir que estem tan ben pagats? Bo, ja està bé de temes venals per avui.
Bona nit.
Encantat de saber de tu.