La mirada fluida
Educació, societat i noves tecnologies
Llibertat d’ensenyament
Davant del nou curs i de la nova llei educativa, el PP i l’Església ja esmolen les eines per defensar les seves posicions (interessos?) en contra d’aquesta. Ho fan en nom de la llibertat d’ensenyament, reconeguda en la Constitució.
La paradoxa és que els defensors actuals de la llibertat d’ensenyament, al llarg dels molts anys (segles) en que van tenir el monopoli educatiu van fer tot el possible per no perdre’l i per aixafar el pluralisme educatiu.
La víctima més coneguda d’aquesta política és, possiblement, Francesc Ferrer i Guàrdia.
(segueix)
La llibertat d’ensenyament va ser un dels principals guanys de les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. Gràcies al seu avanç, amb moltes dificultats, van ser possibles les escoles d’iniciativa privada en les que s’ensenyava en la llengua materna, s’experimentava amb les noves pedagogies o s’atenia als més desafavorits. A Catalunya en tenim molts exemples. L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia és potser un dels casos més paradigmàtics, i tots sabem com van acabar Ferrer i Guàrdia i la seva escola.
Però les tornes han canviat. Amb la democràcia, l’escola pública, l’escola de tots, es dignifica i passar a tenir el lloc central en el sistema educatiu, amb totes les mancances i retrocessos que vulgueu. L’escola privada, bàsicament la de l’Església i la de determinats sectors socials, veu trontollar el seu projecte i al llarg d’aquests últims 25 anys, quan es creu amenaçada, es mobilitza per reivindicar la llibertat d’ensenyament. Si ho veiés Ferrer i Guàrdia!
De totes maneres, sempre és convenient conèixer la Història. Potser hem de continuar defensant la llibertat d’ensenyament, però que no serveixi per mantenir els privilegis d’alguns.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La llibertat d’ensenyament deu ser subvencionada si és respecta i es fa en llengua pròpia. Qui no vullga respectar-la que s’ha la pague.
CIU i especialment l´U de Lo Pelat & Ardevol també esmolen les urpes.
No estic pas d´acord amb l´anterior comunicant, No crec que s´haigi de deixar que els que´l paguen facin l´ensenyament que vulguen. Hi han d´haver-hi uns minims per tothom com per descontat la llengua del país, un parell d´idiomes foranis, noves tecnologies, ( també ens podria sortir un moviment que volgues tornar a la vida de" la granja " ) plà d´estudis basic… Tant li fà si són o no subvencionats. Per davan dels drets dels pares a adoctrinar sectariament, ( les escoles de L´ Obra en son un bon exemple ) els drets del nen a accedir a un ventall de coneixementsd i possibilitats.