La mirada fluida
Educació, societat i noves tecnologies
L’esquizofrènia de la USTEC
Ahir alguns sindicats van iniciar mobilitzacions a tot Catalunya contra el Departament d’Educació, contra el Pacte i contra la sisena hora. Al capdavant estava la USTEC sindicat majoritari a l’ensenyament públic des de les últimes eleccions sindicals, acompanyat per alguns representants de la UGT.
Pot ser interessant il·lustrar una mica el paper de la USTEC al món educatiu. Ha estat sempre un sindicat amb força implantació (dins del poc pes que tenen els sindicats a l’ensenyament) especialment a la primària pública; a secundària la seva presència ha estat sempre molt menor, i a la privada és pràcticament inexistent.
A diferència de CCOO i UGT, sindicats transversals i “de classe”, la USTEC és un sindicat sectorial, que només representa els mestres i professors, això sí, des de postures que podríem considerar, segons les definicions habituals, progressistes i d’esquerra.
La USTEC no ha arribat mai a cap acord significatiu, ni ha signat mai cap pacte amb el Departament, tot i la seva posició predominant en alguns moments, com l’actual. La seva postura sempre ha estat reivindicativa i de confrontació, la qual cosa no és un demèrit perquè es pot pensar que alguns avenços de vegades han estat fruit d’aquesta línia.
Càrrecs importants del Departament d’Educació, implicats directament en la seva política, en el Pacte Nacional i en la implantació de la sisena hora, eren fa només dos anys dirigents de la USTEC, i suposo que molts d’ells segueixen sent afiliats.
Coneixem l’embolic, que es fa i es desfà, en que es troba el Pacte, i les declaracions oficials d’uns i altres, però com m’agradaria saber el que es diuen quan es troben a porta tancada, o en una reunió informal, els negociadors del Departament i de la USTEC!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també crec que una hora més pot millorar l’educació.
Però…
Hi ha TANTÍSSIMES coses que millorarien l’actual sistema educatiu.
Resulta molt curiós que es carregue la responsabilitat una vegada més sobre l’esquena dels professors i no es preparen més mesures.
Se li penja el mort -una volta més- al professorat mentre es desvien una quantitat de recursos fabulosos cap a l’escola privada (pagada amb fons públics) i alhora es manté una organització escolar basada en la LOGSE que ha estat desastrosa.
Crec que 1 hora més és desviar l’atenció sobre problemes molt més greus que pateix el sistema educatiu. Però clar ¿qui li posa el cascavell al gat? És més fàcil carregar contra els professors que contra els poders fàctics.
Deja vu: la dreta ens esclafa i l’esquerra ens ven, com en tants temes.
s/t
No és que no estigui d’acord amb la sisena hora, però no es pot vendre aquesta com la solució a tots els problemes. Fer una hora de classe més cada dia, però sense canviar com es fa aquesta classe, tindrem simplement més del mateix.
No m’agrada la polèmica entre escola pública i escola concertada. Però els "suposats" millors resultats d’aquesta última no són deguts a la sisena hora, sinò al tipus de població escolar a la que donen servei.
Si volem millorar els resultats dels alumnes potser necessitem altres canvis:
– Pensar en dotar de més temps als mestres per la preparació de les seves classes. Una millor preparació de les classes, i una millor coordinació entre els components d’un equip docent redundaria directament en millors resultats dels alumnes. Cal canviar la mentalitat tant de l’Administració Educativa com de la societat de que el mestre només treballa quan està a l’aula amb els alumnes. El mestre també treballa, i molt, quan prepara les classes i es coordina amb la resta de l’equip docent i pren decisions.
– Reflexionar en el model d’escola i de currículum que oferim a la societat. En la societat del segle XXI, l’escola encara està ancorada en els principis del segle XX. Poc ha canviat l’escola, malgrat l’aplicació de les darreres reformes. Les TIC només han entrat tímidament a l’escoles. Són un simple apèndix, però no han revolucionat la manera d’ensenyar, ni la manera de relacionar-se professors i alumnes amb l’ensenyament i aprenentatge. El bloc “Notes d’opinió” de Ferran Ruiz ofereix reflexions molt interessants al respecte.
– Les aules cada cop estan més plenes d’alumnes diversos. La diversitat dels alumnes ha augmentat considerablement amb poc temps, i abordar-la amb garanties, és cabdal per tal que tots i cada un dels alumnes puguin progressar adequadament.
– Les necessitats de les escoles han canviat i es necessiten professionals amb perfils diferents. Actualment, a l’escola se li demana quelcom més que ensenyar, però la formació dels professionals que hi treballem és la de mestres i, en canvi, moltes vegades se’ns demana que fem d’educadors socials, psicòlegs, ….