La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

10 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Les millors mestres, les mares

L’estudi PISA, de l’OECD, és una font inesgotable de dades. Quan ja estem preparant el nou estudi (maig 2006), el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya publica ara els "Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats. Informe PISA 2003". Alguns resultats destacats:

– Els fills de pares i mares amb més formació obtenen millors resultats.

– Els estudiants de Catalunya amb mares amb títols superiors aconsegueixen millors resultats.

– Els fills de mares o pares sols obtenen pitjors resultats.

– Els centres concertats obtenen millors resultats … perquè tenen els "millors" alumnes.

– L’efecte de l’escola és menor que l’efecte de la família. [… segueix]

Els mitjans destaquen alguns resultats que no ens haurien de sorprendre, però que són confirmats amb una metodologia rigurosa:

– El nivell de formació dels adults (pares i mares) condiciona els resultats dels estudiants d’avui dia. Dit d’una altra manera: amb el baix nivell educatiu de la població catalana (43 % de titulats per sobre de la secundària obligatòria, 41 % a Espanya, 59 % a Espanya, 75 % a Finlàndia), producte desgraciat de la nostre història cultural i educativa, no podem esperar que les generacions actuals estiguin al nivell d’altres països. Caldrà paciència, esforç i anar millorant el nivell a poc a poc.

– Aquest efecte és superior en les mares. Els estudiant de Catalunya amb una mare amb el títol de batxiller aconsegueixen 23 punts més en matemàtiques que els fills de mares amb un nivell educatiu inferior (i els fills d’universitàries, 54). Dues conseqüències: l’educació dels fills depèn en gran mesura de les mares; l’efecte de l’escola és menor que l’efecte de la família (el nivell sociocultural i econòmic, la classe social?, és el factor amb més incidència en els resultats educatius).

– Relacionat amb la dada anterior, es constata que hi ha diferències entre centres concertats, que obtenen millors resultats, i públics, però aquesta diferència és deguda sobretot a que tenen els "millors" alumnes, amb mares i pares amb més formació i amb un nivell cultural i econòmic superior.

Amb tot, un resultat que vull destacar, i que pot resultar més incòmode, és el fet que els fills de mares o pares sols obtenen 20 punts menys en matemàtiques que la resta. És això un argument a favor de la família tradicional? En tot cas, és una realitat que caldrà tenir en compte a les escoles (i a la societat) per no crear més diferències entre els nostres alumnes i procurar l’èxit de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!