La mirada fluida
Educació, societat i noves tecnologies
El Pacte penja d’un fil
Com la tela de Penèlope, el que un dia es fa, a l’endemà es desfà. El Pacte Nacional per a l’Educació s’hauria d’haver signat ja fa mesos, però quan les posicions sembla que s’apropen, algunes organitzacions s’acaben despenjant.
Avui ha esta la UGT, que amenaça amb fer costat a la USTEC i iniciar mobilitzacions. Les patronals de la privada no volen ser els primers en signar, i els únics que no posen entrebancs són les associacions de pares i mares.
Ja es veurà com acaba tot perquè a hores d’ara està força complicat, en bona part per interessos aliens a les escoles (confrontació política i ideològica a Madrid per la LOE, properes eleccions sindicals a l’ensenyament català, etc.) que condicionen les postures de les organitzacions que haurien de signar el Pacte.
Aquest estira i arronsa fa que el dia a dia sigui incert, i fins i tot que la història tingui una mica d’emoció; l’anirem seguint de prop.
Avui us adjunto un article del Fabricio Caivano a “El Periódico” d’avui sobre el tema.
UNIFICAR PER FI L’ENSENYAMENT
Sembla que l’escola concertada aconseguirà el seu propòsit estratègic de rebre una subvenció que cobreixi la totalitat de les despeses de funcionament dels seus nivells d’infantil i primària, de 3 a 12 anys. Així es proposa en la memòria econòmica del pacte nacional per l’educació, que aviat serà subscrit.
Això es pot veure des de dos angles. El negatiu destaca la derivació d’un diner públic imprescindible per finançar la tan desitjada escola pública de qualitat. Un punt de vista irreprotxable que emfatitza la igualtat d’oportunitats i l’equitat educativa. El considerable augment que Educació proposa és qualificat pels sindicats, moviments de renovació pedagògica i la comunitat educativa en general com d’inversió en detriment del pressupost global que es destina a l’escola pública. I ateses les carències de tota mena que afecten aquesta, aquesta acusació és justa i raonable.
Però es pot veure generosament des d’un angle positiu. Els col.legis concertats hauran d’assumir el compromís, contractual i verificable, d’eliminar les aportacions voluntàries de les famílies i reservar certa quantitat de places per a immigrants, fins ara escolaritzats tots a la pública.
Hi ha, finalment, una bona raó conjuntural: si el projecte és aprovat es posarà fi, en teoria almenys, a l’etern conflicte entre escola pública i concertada, una relació paralitzant. Aquest pacte nacional per l’educació hauria d’impulsar, sense més ajornaments, la renovació qualitativa d’un sistema educatiu unificat i gratuït. Per fi.
FABRICIO Caivano, Periodista
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!