La mirada fluida

Educació, societat i noves tecnologies

17 de setembre de 2006
Sense categoria
4 comentaris

Batxillerat de 3 anys

El pas del temps és implacable. Aquests dies, només 4 després de l?inici de curs, el debat sobre la sisena hora sembla que comença a minvar (no a les escoles que encara esperen mestres, és clar). La rutina va incorporant les novetats a marxes forçades.

La nova estrella del debat educatiu torna a ser la secundària (en realitat, ho ha estat durant tots aquests anys, excepte durant el breu parèntesi de la gestació del Pacte Nacional Per a l?Educació), debat esperonat per l?informe de l?OECD. La Conselleria prepara la presentació d?un conjunt de mesures per a la millora de la secundària, i associacions i sindicats ja es van posicionant.

Una de les mesures anunciades és la flexibilització del batxillerat, que en alguns casos es podria fer en 3 anys (de fet, ja es pot fer en 3-4 anys en el batxillerat nocturn). La UGT ja va fer la proposta fa uns dies i l?associació de càrrecs directius AXIA la inclou també en el seu document de propostes, del que pagarà la pena parlar més endavant.

Jo no hi trobo objeccions importants. Tot el que sigui flexibilitzar les vies acadèmiques en principi em sembla bé. Però no crec que hagi de ser una mesura generalitzada; caldria filar prim i deixar ben clar en quins casos i en quines condicions es podrà aplicar.

  1. Hola

    A mi també em sembla bé una certa flexibilitat però em sorgeixen una sèrie de preguntes, a l’espera de veure com es concreta tot. Què significa que és una mesura per a alumnes amb dificultats? Qui ho decideix? Es farà una ESO adaptada per als futurs alumnes de batxillerat adaptat, alumnes que potser estarien millor a cicles? És només una qüestió d’anys o és més aviat un problema d’orientació, de salt brusc de nivell, de continguts allunyats dels alumnes? Serà cosa d’un tipus determinat de centres, ja etiquetats com els de "batxillerat lent"? No seria millor que el batxillerat es pogués fer per assignatures com passa amb els alumnes d’adults i així es pogués compaginar amb la feina, per exemple?

    M’alegra seguir llegint el teu bloc aquest curs

  2. Com a vell usuari del batxillerat nocturn, a principis dels vuitanta, he de dir que el principal aventatge que va suposar passar a aquesta modalitat (que per cert, la vaig fer en el mateix nombre d’anys que diürn) eren els horaris. El primer de l’antic BUP el vaig suspendre. Feia sis hores diàries de classe, més hora i mitja de desplaçaments, i l’horari partit, encara partia més la capacitat de poder estar a casa estudiant. L’essencial del batxillerat és la feina individual que després fas a casa, les lectures, i la col·laboració acadèmica que puguis tenir amb companys, i altres aspectes. El BUP nocturn eren quatre hores de classe. Per primera vegada tenia temps per a tot, fins i tot per llegir coses que no ens demanaven a classe. Resultat: una mitjana de notable, i una sortida del pou del fracàs escolar. El problema no són els anys, sinó que al batxillerat, com a l’ESO, i també com ara a la primària, és una càrrega lectiva excessiva, més pensada com a confinadora d’adolescents que com a base educativa.

Respon a xavierdiez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!