Surten de
classe. Alguns, es queden al menjador, altres, els més afortunats, se’n van a
dinar a casa. Mires a banda i banda i escoltes converses. Sents com entre ells
s’insulten i malparlen. M’arriben notícies que a aquell
alumne diferent, que no comparteix els valors, els insults o els programes del
grup, li fan el buit. I la cosa, ara que tornen les notes de tota la vida, s’agreuja
si, a més, és un bon estudiant.
Sobta, malgrat
no tenen més enllà de dotze anys, el poc respecte a l’hora de relacionar-se.
Enzenberger els posaria com a paradigma de l’autoodi que caracteritza una
civilització occidental erosionada pels valors de l’inidividualisme capitalista
i la competitivitat despietada. Jo, potser, hi detecto una manca absoluta de
referències. Molts només no deuen veure els seus pares fins a quarts de nou i
en caps de setmana passats al centre comercial.
Ingmar
Bergmann, en diria l’ou de la serp. I la intolerància del grup s’acaba imposant
en aquesta nova era tribal, on el respecte es dissol com un terrós de sucre en
la mar salada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que per sort no totes les relacions entre els alumnes són com les descrius estic d’acord que moltes vegades és així. Entre ells es parlen amb molta falta de respecte i d’educació, utilitzant l’insult i la desqualificació amb molta facilitat. De fet molts d’ells això ho consideren com a normal.
A les aules es fan es parla de valors, es treballa la competencia social i les habilitats socials, però moltes vegades es veuen pocs resultats en la seva vida quotidiana.
És realment preocupant.
quin dels llibres d’Enzenberger tracta aquest tema?
M’interessa perquè m’ho miro amb molta preocupació i tristesa
Gràcies per l´apunt.