Segon dia de congrés a Xixón, Astúries, sobre educació: l’escola, els mestres, l’alumnat les famílies, la qualitat, els amics, tot de mestres que fan escola, que es creuen l’escola, que la viuen amb una passió especial, si és que n’hi ha de passions especials. Anem trobant-nos moltes cares conegudes i també d’altres de més joves, amb deler d’aprendre dels grans, dels que van marcant un ritme, diferents ritmes en sentits diversos, sempre a favor de l’escola. N’hi ha de Palma, de Mata de Jonc, l’Antònia, incombustible, n’hi ha de Ginebró, amb la Mercè, de Llinars, d’Euskadi, Ikastoles que són un exemple d’organització, d’eficàcia, d’una gestió acurada en tots els sentits, no debades tenen premis i reconeixements a la feina ben feta. Hi ha els valencians, escoles cooperatives d’avantguarda, la Masia, la Comarcal, Florida, Escola2, amb tot de noms propis que han viscut l’escola amb majúscula, que li han dedicat la vida –algunes d’aquestes escoles ja fa més de quaranta anys que roden i treballen a favor del millor vent: Lluís, Albertina, Carme, Anna, Empar, Creu… S’hi desviuen perquè l’escola siga l’espai i el temps que necessiten els joves per créixer, que s’hi puguen aprofitar en el millor dels sentits. És un dels reptes d’aquest congrés, tornar a trobar el sentit a l’educació, a l’escola mateix, malgrat l’adversitat.