Aquesta vesprada han intervingut el banc de València. L’expresident dels valencians, Olivas el breu, en la seua època màxim responsable del banc, el portà a la ruïna. Però a valència aquestes coses les premiem, i les votem també. Arruinar les empreses o els bancs, després de colombaire o caçador, és el nostre esport preferit, o el que millor sabem fer. Camps, un altre expresident, no veges que va fer també amb la CAM. I Bancaixa perquè la van malvendre a madrit, que si fa no fa… Totes aqueixes ruïnes són exemples d’una política molt exitosa que a València guanya cada colp més adeptes, més fidels, més homes i dones que clamen: volem ser com vosaltres, per viure del cuento i tenir bosses vuiton i rellotges rolex, i viure en hotels de luxe, un milió llarg de valencians volen imitar-los, aquests models de polítics triumfadors, d’escàs discurs, de poca intel·ligència, de menor talla intel·lectual, que a València són triomfadors nats, gairebé sants, adulats com aquella figura bíblica que lluïa tant d’or, el vedell, que va ofendre l’il·luminat moisés. Sí, els valencians som aduladors, volem ser rics, ho necessitem, de viure com els rics…, la resta és retòrica, res que pague la pena, que ens faça moure un dit.
Qui més en traurà serà el Xavi Castillo, de tot plegat, i uns quants milers hauran de continuar treballant de valent, tres o quatre anys més, dubtant si som en temps de les plagues, i en quin número ens debatem i quant de desert ens queda per travessar.
Ahir com quedarien amb això del xampan i les dones? És veritat que ella anava beguda? Des que van tallar la TV3 que no veig què passa a València, si no és que vull participar del sainet que ens ha tocat de representar als valencians en el context europeu del s. XXI. Allà no s’ho creuen, que les falles solament que duren cinc dies, o que el nostre arròs de paella no el collim groc directament de la marjal.