Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Votem contra el crim (2)

És veritat, el pitjor encara havia de venir. A València. A les Illes. Sobretot a València. Sembla que paguem els plats trencats de totes les cases, que no sabem una altra cançó, que no tenim esme per ser una altra cosa. Però és que fa molts anys que ens peguen, contra els valencians peguen les pallisses més fortes, que tenim les cames baldades, els braços plens de blaus, una fluixera al cos que ja no ens aguanta. Sí, hem fet forat amb un escó valencianista. Que és molt però és completament insuficient. Un no fa la felicitat malgrat que ajuda; un escó és una molla enmig d’aquesta solsida del pp que atenalla la majoria dels valencians a no moure’s, a no ser, a no voler res més. Tenim temps, sobretot tenim molt de temps, per als anàlisis, per a les refelxions en profunditat, però em sembla que aquest treball incansable, ingent, gegantí, dels joves entusiastes fa fruits escassos, únics, tan a poc a poc que abans ens morirem que deixarem de ser el que ells, els altres, fa temps que volien que fórem. Una personalitat tan difuminada, tan poca cosa, que no acabem de tenir sinó la responsabilitat ètica, noble, de mantenir-nos com una flama, vius, però lluny del foc que més escalfa.
Em demane com ha d’ésser la gran sorpresa. Un any, despertar-nos després d’eleccions i dir, fotre, en som deu, quinze, més encara, majoria per governar, per exclamar qui som, per explicar sense trampes, sense embuts, amb els mitjans a favor, amb el vent a favor, sí, alçar-nos un dia després d’eleccions amb la sensació d’una victòria clara, compartida si ho voleu, però sabedors que els valencians podem ser normals com ho són els altres, malgrat els colps, les pallisses, la por a moure’ns d’aquest tarquim del no ningú, del no ser, del no pintar i del no sentir que avancem. Almenys no tant com voldríem.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent