Viure sota l’amenaça permanent
Dilluns vaig veure zoom a àpunt, la televisió que de tant en tant sembla que vol fer bona televisió, amb detalls que se’ls escapen (conscientment), que no ho podem tenir tot, malgrat que ho demanem tot. El viure de l’horta amenaçat, cada dia que passa. Ja havia escrit fa més de mil dies (per dir-ne una quantitat a l’atzar) que l’horta si fóra a europa -no penseu l’europa que espanya apunyala de continu-, si l’horta fóra enmig d’europa, seria un indret tan conservat com el museu impressionista de parís, el camp de florència o aquella ciutat universitària de l’oest d’alemanya, una joia estimada, preuada, amb tot de recursos i idees. Però ves que l’horta no és la xampanya, és a València, que vol dir a mans d’espanya, poca broma ací, i per tant que hom pot enrunar, insultar, amenaçar i fins i tot apunyalar. De l’exquisitesa del seu paisatge, dels camps, de les varietats, dels homes i les alqueries, de les séquies, no en parlaré ara, només me’n fotré de les amenaces constants dels depredadors, el pp i el psoe, que amb l’excusa d’enriquir els amigots, els refillets, i de pas untar-se les llesques corresponents de la invitació, no paren de cercar maneres, subterfugis, mangarrufes, trampes i paranys per pegar amb bala, amb civils, amb pales i excavadores, amb pistola, contra els homes i dones que l’habiten. Aquests partits criminals, no només no ajuden, ni faciliten, ni inverteixen a l’horta, damunt l’amenacen de mort constantment. Els uns i els altres, i en el programa de dilluns ja vam veure el psoe com disparava, el mateix partit que ara s’ompli la boca que no ens abandonarà, que serà ací amb nosaltres després de la Gota, per al que calga. La mare que els ha parit, amagueu-vos fondo i agarreu-vos la butxaca, si diuen per al que calga: si són lladres, ens robaran, si diuen què, ens degollaran, ens faran dins d’un sac i ens colgaran, pel bé del seu futur miserable i incapaç.
L’horta és vida, valencians, i per això aquells partits espanyols no poden sinó amenaçar-nos de mort un dia i un altre i encara un altre més. Encara no entenc com àpunt va permetre aquell adolescent botifler amb la bandereta al canell, incapaç de parlar la llengua del iaio i encara burlar-se’n del seny que aquest mostrava, ves quin tararot d’exemple fa passar la televisió dels valencians per bèstia grossa.
Però els alcaldes, del psoe i del pp, a construir, a fer polígons, a créixer sense volta ni solta ni paella d’arròs.
Serà la intel·ligència…