Viure amb més corrupció (2)
Semblava impossible, però ho han aconseguit. Amb unes hores, solament, la corrupció s’ha fet més gran, més extensa, més estesa. És increïble que puga passar, però és cert. Com més va, més rucs som. Cap i tot.
Aquell banquer suís, l’Elmer, denuncia milers de corruptes que evadeixen impostos, cometen fraus, s’escapen de la hisenda i de més obligacions. Però la polícia deté el banquer, amb l’aplaudiment de governs i justícia europea. Collonut.
Cospedal denuncia el despropòsit de gastar-se dotze mil euros en la traducció simultània al senat de madrid, que és un parlament espanyol de segona divisió. Però no denuncia el seu fillol Camps, corrupte i inútil, perquè paga cada any deu milions d’euros al putiferi de l’Ecleston i la seua mafiosa organització de cotxes amb pedigrí.
Cospedal no es queixa de la despesa que costarà als contribuents de la llum espanyola, els dos-cents mil euros de l’ala que regalaran al seu cap, aquell nanofrau de polític, cada any, per fer de mentider, un homenic que encara argumenta que a l’Irac hi ha tantes armes de destrucció. Ni denuncia els milers d’euros que els va costar una medalla americana per al mateix pitolou de macarra.
Al web de la GV (generalitat valenciana del sud), Camps és a manta fotografies* sobre els grans èxits polítics aconseguits per la seua marca: treball, inversió, escoles… NO diu que som el país més endeutat, de major desocupació, de més fracàs, de pitjors resultats en qualsevol dels àmbits laboral, social i cultural. La mesura solament que li la feien prendre en els vestits que li hem pagat.
La Conselleria d’educació de la GV (generalitat valenciana del sud) ha desconnectat el telefon d’atenció econòmica a l’escola, tant de la pública com de la concertada. No els que els han tallat el telefon per impagament, que no trigaran, és que ja no volen ni poden atendre res. Ni poden, ni saben, ni volen. Les coses solament que han començat a complicar-se. Ni ells mateix no saben com acabaran. Nosaltres tampoc, però ens temem el pitjor.
Ara, de votants, no els en faltaran cap ni un. La dreta, segons que m’explicava ahir un vell amic, no falla mai. Com va dir VP una vegada, tenim instal·lat el Tea Party a València per a molts anys. L’extrema dreta institucionalitzada.
N’hi ha més, però n’hi ha prou. Bona nit i bona sort.