Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 31 de març de 2012

Vítol per la banda de Bétera!

La banda de Bétera, amb el seu director al capdavant, estrenen en unes hores Càrmina Burana, de Carl Orff, a partir de les cançons profanes ‘els Càrmina Burana’, una cants dels segles XII i XIII, de got i taberna, d’amor i de burla; n’hi ha qui els compara, els cants, amb el primer moviment contracultural, per la seua ironia contra la religió o la vida de monestir. De fet, els versadors s’havien escapat de la seua vida monacal, austera i rígida, i ara cantaven al bon beure i a la bona taula. Exfrarots o vividors de l’almoïna, aquests mendicants predicaven amb la música el contrari que els havien fet viure: segons la viquipèdia, els cants de Bura –les cançons de Beuern, a Baviera–, s’expressen a partir d’un llatí vulgar, desdentat, i reclamen els plaers terrenals, abans no arribem al cel (la carn, el vi, l’amor, la burla del poder eclesiàstic…). Per si les mosques el cel no acaba en allò que la religió explica sobre la vida després de la mort.

La banda de Bétera ha oferit avui un assaig obert, amb alguna traça de didàctica, quan el seu director intervenia en una peça per marcar un ritme, repassar una estrofa, o avisar el cor que no s’avancés: els cors de Burjassot, Aldaia, Bétera i un quart d’escolar, apleguen més de cent trenta veus, i vuitanta músics i escaig, omplin l’escena sobradament. Com és de complicat i de difícil de coordinar-ho tot, quan la majoria són i s’hi dediquen per goig, sense la professionalitat d’un repte d’aital envergadura. N’hi ha músics amb molts anys, sí, però també n’hi ha joves acabats d’arribar, estudiants, i per tot això, a posta, l’emoció és assegurada, i el gaudi demà, que pagarà els esforços de tanta gent com ha dipositat l’admiració necessària.

Fa trenta-cincs, anys, pam amunt pam avall, que la banda de Bétera guanyà el festival de bandes a la plaça de bous de València, amb una interpretació particular d’aquesta mateixa peça. Tornaven de matinada i no es van estalviar un passacarrer nocturn i festiu, per despertar els veïns i convidar-los a la bona taula. Hui dissabte, una banda renovada, que encara conserva uns quants músics que hi van ser aquella primera vegada, torna pels cants bavaresos, d’una toponímia germànica no exempta d’identitat, que trencava aleshores amb el llatí per fer-se lloc, com a  llengua pròpia… Vint-i-cinc cants per fer-nos gaudir de la música, de la passsió i l’esforç titànic de les bandes. Quin veritable colp a la crisi.
Per molts anys.   

  1. El Carl Orff era un nazi i el demostra clarament en aquestes músiques del Carmina: ampuloses, fofes, efectistes de façana, grandiloqüents com els monuments i l’arquitectura nazis.
    Stravinski va dir que la música d’Orff era de l’època dels Neanderthals i ho va clavar: fou la música de la película “Conan el Bárbaro”. Perquè açò precisament és eixa música: bàrbara, bàrbara i nazi.
    Ja, ja veig que de la música parles poc, provablement perquè no entés gaire, però eres prou lúcid amb el feixisme del PP, sobre tot valencià. Escolta’t atentament els Carmina d’Orff i voràs com és igual de feixista, molt més que “perofrenar” que al remat només és sarsuela populista.
    Els valencians hem tingut, tenim, una mala, nefasta educació musical, açò és tot.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de regals per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent