Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 13 de juny de 2016

Violències d’estiu

Veus que esperàvem una violència determinada, però n’ha apareguda una de vella, de molt vella i sobrealimentada. En el futbol, per damunt de tot, s’ha amagat el bo i millor de cada pàtria: però els òrgans majors, tipus UEFA, o FIFA, o les juntes locals de cada lliga futbolera han alimentat durant anys veritables corruptes que han viscut com a reis i emperadors. Hi han amagat feixistes, parafeixistes i totterrenys residuals del segle XX: i els mitjans esportius han viscut la complicitat i l’empara més absoluta. El cas espanyol és paradigmàtic. De rècord-guinnes. Ací no poques directives esportives han amagat, traginat i bescanviat qualsevol cosa que pugueu imaginar.

Europa ensenya què és, en una part minsa però significativa, d’escàndol. Potser perquè les pàtries i els estats són això, representen això, aquest residu vell d’estat contra estat, o país contra país, amb tota la ràbia que això comporta. I encara sort que no li val a portar les armes. Sí, Europa va lluint-se enmig d’aquell territori de la il·lustració francesa; esperàvem el terrorisme, i el terrorisme venia de la pròpia casa del futbol, amb els Platiní, Blatter, Villar i els seus homònims russos, anglesos, italians o ves a saber. Un pessebre d’escurçons rics, riquíssims, de milionades, de luxes, de fartaes i follaes: en canvi de l’altra Europa d’allà, a Turquia, a Grècia, a Espana, empresonada per una Unió Europea que ara juga a futbol a través de la televisió, en canvi de la televisió, mentre els refugiats i els pobres de sempre i els desgraciats de tota la vida van morint-se a la mar, als camps, entre reixes, enmig del fang. Visca el futbol, els estats, les banderetes, i les pàtries de pa oli i sal, un escenari tan educatiu i culte i sinyorial. De lliçó de vida per als nostres xiquets.

Sort que ara els xiquets i l’escola faran vacances i seran els pares els responsables d’explicar-los que no s’han de creure tot el que ensenya la televisió. Que el futbol és un esport altruïsta, respectuós, voluntari, sense mala intenció ni mala fel, i que això que veiem són miratges, falsedats per fer-nos creure que si la societat és bona, justa i èticament impecable és gràcies al futbol, a la roja, i a la mare que va parir els balons de bangladesh.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent