Avui farem la Nit Estellés a Bétera, Si vindreu a llegir, hi serem un entre tants, veniu a sentir-vos, a escoltar la poesia del poeta centenari.
Aleshores, no direu els salms del revés, ni faltareu a la paraula, ni a l’hora de la missa ni més enjorn, ni mai. Vindreu a llegir, i jo llegiré un salm, que és un cant o una pregària, que els valencians hauríem de fer cada dia, per redreçar el país, i elevar-lo. Hom diu que els salms són al llibre del poble de déu, però nosaltres, els valencians, no sembla que hi siguem convidats, per aquell homo, per com la vida ens tenalla a mesura i apamats, cada dia. Doncs parleu amb el rei David, el del testament antic, el vell rei, perquè envie tot de focs i forques contra aquells invasors d’homes falsos… A posta ens farem independents, els valencians, però no serà a força de versos, malgrat que tota pedra fa paret.
Llegiré, del llibre “El gran foc dels garbons”, i el salm d’inventari: Oh món, tan adorable!
— SALM (ant. escrit psalm). m. […] Fer dir els salms al revés: fer-los recitar al revés amb la intenció de trobar una cosa robada; hi ha qui creu que aquesta pràctica fa comparèixer allò que ha desaparegut per robatori. Etim.: pres del llatí psalmum, mat. sign. DCVB
A vore si dient-lo del revés, els salms, trobem la llibertat robada, i els diners que cada dia ens foten a ponent.
«Oh món, tan adorable!
a mi m’agradaria escriure
versets dòcils i coses delicades…» VA Estellés, dins l’ofici de demà