Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Vicent Andrés estellés (7)

Només el discurs del gegantot Frechina ja pagava la pena el concert d’anit a Burjassot; el concert del centenari. Aquell breu discurs d’uns quants minuts esperem que el publique prompte, o el passe a la Plataforma estellés, perquè es puga escampar a tort i a dret. Sí, al país valencià, la conselleria d’educació i de cultura són el poble, la societat, la gent, perquè els polítics que ara viuen en aquelles institucions són analfabets. Uns criminals. Sí, els valencians hem deixat a mans de criminals les institucions més bàsiques: l’educació, la cultura, la sanitat… Al costat de coses extraordinàries, els valencians també sabem fer el burro.

El gegant Frechina és clar que va dir més coses, tan ben dites, no debades és l’expert en música del país; ell havia comptat quantes versions musicades se n’han fet dels versos d’estellés: no m’equivocaré gaire si dic que, possiblement, Vicent Andrés Estellés siga el poeta més musicat d’Europa, si no és que ho és del món ara mateix, en qualitat i possiblement en quantitat. Perquè l’alta literatura també pot esdevenir música excelsa, però és que Estellés és precisament el poeta apropiat per això. És clar que els valencians també vam tenir Ovidi, potser el primer músic que va dir Estellés, que va posar l’horitzó tan amunt, tan a tocar del cel, que els centenars de músics que han vingut després no podien fallar. Molts dels músics eren anit a l’auditori de Burjassot, una mostra petita, però ben extraordinària. Sense els músics, aquest país no seria igual, perquè d’Ovidi ençà, amb Al tall i la resta dels primers grups, la mostra d’anit i unes altres mostres que no van poder venir, han elevat el país, que demanava estellés: una pàtria alta…

Un poeta català a València els fa mal, als miserables de les institucions valencianes, una ferida fonda que no poden pair, ni guarir. Si a més va convertint-se en el poeta més musicat, més llegit, més celebrat arreu que el coneixen, la ferida és la seua ràbia, però és la nostra esperança, en la llengua, en la música, en la poesia. En l’escola. En el futur.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent